A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

DURAN se sent “atrapat”, jo també. I vosaltres?

Sense categoria
Josep Antoni Duran i Lleida, l’home de la tercera via, diu que se sent “atrapat” entre l’unionisme i el sobiranisme. No m’estranya, tal com van les coses… I és que d’atrapats ens en sentim molts, inclosos els qui -no pas com ell- creiem en la independència. Perquè el Govern espanyol -que també està atrapat, encara que no ho vulgui reconèixer- intenta situar-nos entre l’espasa i la paret.

Sort que, com diu el ministre Margallo -el dels somriures de hiena a Artur Mas l’altre dia al Palau de Pedralbes-, “el nacionalisme excloent es cura llegint i, a més, viatjant” Doncs miri, no: deixant de banda l’adjectiu excloent -de què, senyoria?-, és precisament al contrari…

Duran, en l’entrevista-debat d’ahir conduïda per Josep Cuní8tv, va donar a entendre que la tercera via que preconitza té escàs recorregut. En les preguntes posteriors de Pilar Rahola, Rafael Nadal i José Antich el vaig veure franc, però també atribolat i contradictori. Ell mateix va servir-nos el titular: “Estic atrapat, i com jo moltes persones de Catalunya”.

Al marge que un cregui que aquest senyor hauria de plegar voluntàriament del càrrec de secretari general de la federació CiU -no patiu, que no ho farà-, el problema, com li recordava Cuní, és un altre: que d’atrapats, poc o molt, ho estem totes i tots. Si més no, totes les persones que rebutgem que les relacions Catalunya-Espanya continuïn com fins ara. Els federals, confederals, tercerviaires i similars perquè, més enllà de l’Ebre, no troben interlocutors, encara que vulgui fer-nos creure que ho és Pérez Rubalcaba.

Però els sobiranistes i independentistes tampoc tenim tants motius per sentir-nos eufòrics, tot i que el procés, cal reconèixer-ho, hagi avançat tant. L’emblemàtic 2014 pot ser un any determinant, però em temo que no serà prou decisiu. Puc -i ho voldria- equivocar-me, però el que no vull, en aquest tema, és pontificar. El poble català, subjecte democràtic no prou reconegut, hauria de poder validar en urnes homologables el que és la raó democràtica, i és prou clar que li posen -ens ho posen- difícil…

Per això caldrà trobar-li, a aquest atzucac, alguna mena de sortida viable. Mentre no arribi, Duran, si pot ser, que deixi de fer “la puta i la ramoneta” i no arrossegui més del compte -en nom dels interessos de determinades elits- la gent d’Unió Democràtica, que en conec de molt sana. Potser demano massa…

Qui sí que pontifica en nom d’interessos no gens dissimulats és aquest gran espanyolista que fa de ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo. I és que llegir i viatjar sempre serveixen, no cal dir, però la teràpia que aquest senyor pregona és equivocada. Llegint i documentant-se -visitant El Born Centre Cultural, per exemple- s’amplia el coneixement, s’afina la memòria, es descobreix més la veritat…

I viatjant pel món és com més t’adones de la riquesa de les llengües, les cultures i les tradicions. De la diversitat natural que configuren els països. I veus que -tot i la globalització, que no és cap broma– a ningú no li fa nosa tenir una certa veu pròpia. És el que dignament demanem ara, i amb el mateix dret històric i de futur que tantes altres nacions.

Mentrestant, el desatrapador que ens desatrapi… Molt em temo que l’artífex de la tercera via -amb l’ajuda, tan eficaç, de Pere Navarro– no ho serà.       

  

  1. Fins quan cada dia els hem de demanar al papa i la mama a quina hora hem de tornar?!”

    Mai més sota la petja d’Espanya! Amb 500 anys n’hem tingut prou!

    Catalunya i Espanya estats independents i separats. Serà la millor convivència! i no passa res, tots feliços, sobretot nosaltres!

    Vols que Catalunya sigui independent immediatament? -Sí
    i sense excuses de mal pagador!

    Els catalans, si som capaços de demostrar que tenim seny haurem de votar a qui vagi de cara barraca sense excuses de mal pagador ni dilacions argumentades, que d’argumentar bé en saben molt i d’anar a la idea i fer en saben molt poc!

    Com va dir-li Àlex Salmond al President Cameron, “no vull competències ni federació si puc tenir-ho tot amb la Independència!”

    No vull supeditacions a Madrid ni a Espanya de cap mena, ni vull fiscalitzacions, ni vull solidaritat amb aquesta gent tramposa.

    Catalunya decidirà les seves coses, totes les seves coses! I si la vida i els temps la obliguen a coordinar-se amb els altres països europeus  ho farà de la mateixa manera que ho fan Alemanya i França, Noruega i Suïssa, però mai més sota la petja d’Espanya!

    Fins i tot, si veieu en Salmond, ell també hi està d’acord, diu “Sí” -YES- sense embuts! Mireu sinó la foto que us adjunto. Al començament d’aquest segle XXIè, el 2014 serà l’any de gràcia de la recuperació de les nostres llibertats que escocesos i catalans vam perdre conjuntament o molt a prop els uns i els altres en aquells anys tan maldestres per a nosaltres dels voltants del 1700.

    Què fan “Mas y Duran”? Sapiguem i tinguem ben present que mentre no canviïn de manera de fer no es trauran aquesta maleïda “i grega” “Y” que els casa i els posa junts contra la llibertat de Catalunya: MasYduran …. Convergència y Unió … CyU …

    Mentre els nostres polítics no donin la talla, i mentre no siguin capaços de coordinar i accelerar el camí que el Poble Català els ha manat que segueixin, tenim mala peça al teler i és responsabilitat del Poble i de ningú més obligar-los i foragitar-los si és de menester.

    Estem tips d’esperar! Estem farts de veure o interpretar les seves mesquineses i estultícies! Tenim pressa! Afanyeu-vos ja! i passeu d’Espanya i de tanta ruqueria de voler dialogar amb qui Catalunya no pot dialogar, pel seu propi interès, de cap de les maneres!

    És un veritable disbarat portar el tema de la Consulta al “Congreso de los Diputados de Madrid” és una acció suïcida pròpia d’uns polítics que encara anhelen i necessiten sentir-se supeditats a l’amo espanyol, al “papá y la mamá”.

    Que coi vàreu decidir al Parlament Català amb allò de la Declaració de Sobirania?! Sembleu nens de P3, feu declaracions i declaracions que al cap i a la fi no us creieu i mai cumpliu!

    Som o no som sobirans?!
    Cada dia els hem de demanar al papa i la mama a quina hora hem de tornar?!”

    Prou d’això! Despertem d’una vegada!

    Ruptura ja!


    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

  2. No els ho hem de permetre: Duran y Mas, poli dolent i poli bo per enganyar als incauts catalans!

    Duran y Lleida (minut 6-7 de l’entrevista a 8TV): “Convergència i Unió en les qüestions fonamentals no ha mantingut discrepàncies… En cap moment el president ha apostat per la independència, ha apostat per l’estat propi”.

     Josep Castany, Director General de Catalunya Acció ens recomana tota l’entrevista per a qui vulgui saber on som i cap a on anem  *//ow.ly/qbNMO

    —————–

    Duran (minut 12 de l’entrevista a 8TV): “[La consulta] …Tant de bo…no hi serà, eh!…és la meva opinió…una cosa és que no hi sigui i l’altra que puguem treballar per intentar que hi sigui”   *//ow.ly/qbNMO

    Duran i Lleida: “Tinc clar que estic atrapat”
    ow.ly

    Josep Cuní ha entrevistat el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, a 8 al dia.

Respon a Salvador Molins i Escudé Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.