A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Descobriu DOMINI MÀGIC

Sense categoria

El grup Domini Màgic és la darrera proposta que he gaudit en directe en el món de la música moderna i la sonoritat catalana. Una proposta instrumental -perquè la veu, quan hi té paper, és el d’un altre instrument- encara no prou coneguda, però de qualitat contrastada. I que es desplega enmig d’un panorama cada cop més ric i divers des del punt de vista creatiu, malgrat la crisi de la indústria i l’eclosió de les noves fórmules de què avui disposa l’art musical per a fer-se escoltar.

Aquests xicots màgics fan fusió, i de la bona. El seu nou i segon disc, Visions i cants (2010), representa, a parer meu, una notòria progressió respecte del primer, publicat fa tres anys sota el propi nom del grup. Com diu el programa de mà del cicle Contemporànius, del CAT, “el grau de compenetració és resultat d’una tremenda empatia entre els components i d’una rotunda voluntat de comunicació amb el públic.

Al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) érem ben pocs i poques a escoltar, divendres a la nit, l’actuació de Domini Màgic dins el cicle Contemporànius, que està a punt de cloure la seva primera edició -el divendres 14, amb el gran Toti Soler– i que ens demostra que “la música d’arrel es relaciona cada cop més amb altres llenguatges musicals“.

Vés a saber si estàvem -injustament- tant en família perquè la mateixa nit actuava, al Palau de la Música Catalana, una altra artista grandiosa, la Cesária Évora. Jo mateix vaig haver de triar, però em vaig decidir a anar al CAT, entre d’altres coses, perquè ja feia temps que li havia dit al Pep -un dels màgics i germà d’una cunyada meva- que aniria a escoltar el grup així que pogués, i l’ocasió es demorava.

Domini Màgic [www.dominimagic.com] s’inclou entre les noves propostes que estan emergint entre nosaltres a cavall de la música tradicional i el jazz, la improvisació experimental, la música de cambra… És un món magmàtic i suggestiu, i per això ben ric i dens. El grup fa fusió i de la bona, perquè a voltes la fusió també decep. Els seus quatre components -el Pep, el Juan, el Josep i l’Antonio- tenen trajectòries individuals prou sòlides per tal de conjurar-ho. Descobriu-los i ho comprovareu.

Comentàvem l’altre dia amb l’Àngela -ben unida, per raons d’afinitat i també familiars, a la nova música catalana- el moment esplèndid de creativitat  que viu el sector. I això, malgrat la crisi de la indústria i coincidint amb l’eclosió de les noves fórmules de què avui disposa l’art musical per arribar al públic. Val a dir que ella em va donar notícia d’una de les figures emergents del nodrit i nostrat univers pop, la Maria Coma, i em va recomanar que escolti, a IcatFM, Delicatessen, el programa diari de l’Albert Puig. Si vosaltres també ho feu estareu més al dia de les novetats. Que no paren d’arribar…

Des d’un registre diferent al del pop i el nou folk -avui triomfants entre nosaltres-, Domini Màgic aconsegueix seduir-nos plenament amb la singularitat i la versatilitat de les seves vibracions. Són paisatges sonors ben atractius i a voltes difícils d’etiquetar, però això no és el més important. Que si contemporanicatalana-fusió, jazz-fusió, música mediterrània, folk progressiu, noves músiques… Tant li fa. El que compta, sobretot, és que els temes del grup -de factura pròpia- han esdevingut bona música creativa, en poques paraules.

Espero, doncs, poder trobar aviat aquests xicots màgics al portal web de la música feta aquí que prepara l’Institut Català de les Indústries Culturals. I és que sembla ben propera la posada en marxa del que serà un gran aparador internacional per a difondre, per la xarxa, la sonoritat catalana arreu del món.  


  1. Veig que segeixes informant tant bé de tot el que veus i coneixes que dóna ganes de conèixer el grup, no el conec, però buscaré a la web. Jo ja veus que treballo poc al vilaweb, però de tan ten tan faré alguna cosa. Llàstima que la final de futbol no sigui entre el Bayern i el Barça. Els catalans que vivim aquí ens reunim una vegada al mes i teníem previst trobar-nos si haguéssim guanyat. Ja veus de lluny el futbol m’interessa més. El lloc em condiciona. A veure si faig un post de la manifestació que ahir l’Ulli i jo vam assitir en contra dels neonazis, quan tingui les fotos, us explicaré com va anar tot plegat. Una abraçada. Viele Grüsse.

  2. La veritat és aquesta, que sonen molt bé i que formen un grup que cal seguir. He entrat al post perquè “Domini màgic” és el títol d’un dels llibres del Vinyoli, però no li he trobat relació. Que no vol dir que no hi sigui.

  3. Hola Joan, sóc el Juan Aguiar de Domini Màgic; gràcies pel teu comentari que, a més de ben retratats ens fa sortir guapos a la foto. Espero poder fer-te passar més bones estones amb la nostra música. Per nosaltres, i permet-me que parli per tots els companys, és una gran satisfacció comptar amb el teu suport. Moltes gràcies. Juan.    

Respon a Llu Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.