Descobriu CHICO CÉSAR

És un dels músics més interessants dels apareguts les darreres dècades en un dels països i les cultures que més m’estimo, i sobretot des que hi vaig ser el 1990. El brasiler Chico César, amb les seves cançons i interpretacions vellutades, amb els acompanyaments barrocs que l’envolten -sense menystenir els més pop-, emergeix poderós en un entorn tan seductor com, a voltes, terrible.

Una civilització, i també una selva, on hi ha molt bona música, des d’una sonoritat tan genuïna com universal. ¡Ai, Brasil, si tot en tu fos tan perfecte, potent i poderós com les teves vibracions inigualables!

Me’l va fer conèixer l’Oriol, que de música en sap un munt, molt més que no pas jo. Començant pels tradicionals i aquí no tan coneguts chôros, que ell també em va descobrir, podreu entendre millor d’on han vingut la samba o la bossa nova…

I no quedar-vos només amb els i les Vinicius de Moraes, Chico Buarque, Caetano Veloso, Antonio Carlos Jobim, Maria Bethania, Ivan Lins, Adriana Calcanhoto … La llista és fàcil d’allargar.

El nom de Chico César http://www.estaciontierra.com/artistas/artista.php?id=51 cal incloure’l en aquesta relació d’una manera obligada. Referent destacat de les darreres fornades musicals, n’he sentit sobretot -i n’he quedat fascinat- el disc De uns tempos pra cá (2006).

També periodista als inicis, va gravar per primer cop el 1995, un temps en què -poc o molt- s’iniciava entre nosaltres l’era d’Internet. O sigui, fa quatre dies, o quatre mil anys…

Escoltem, per exemple, temes com Cálice https://www.youtube.com/watch?v=GOeQJT8f7Pw . O el no menys subtil Alcaçuz https://www.youtube.com/watch?v=Et28tNFH04o. Per no parlar de la gran cançó que dóna títol a l’àlbum, De uns tempos pra cá http://www.youtube.com/watch?v=YllBtiyDxCU.

En fi, el nostre artista ja destacava en el seu primer àlbum, Aos Vivos, que inclou un tema que prometia tant com A primeira vista https://www.youtube.com/watch?v=42cGQjXi52A . I al treball Francisco, forró y frevo (2008) hi trobem Feriado https://www.youtube.com/watch?v=KA5xi5z-y_0, en un registre de samba, ben diferent als altres que us he inclòs.

La trajectòria de Chico César ens fa adonar, un cop més, com és de genuïna i universal la sonoritat brasilera. Tot un món plenament autònom de l’univers de la música i l’espectacle anglosaxons, que, sense negar-ne la qualitat -sobretot quan n’hi ha-, sovint sembla que s’ho hagi cruspit quasi tot. I no…

I és que el Brasil pot sentir-se plenament complagut d’aportar-nos, des d’una gran creativitat, algunes de les millors vibracions.

A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Deixa un comentari Cancel·la les respostes