D’aclapadorament MOBILITZATS… a efectivament MAJORITARIS
De l’èxit de la Via Lliure no en pot dubtar ningú, ni del de les impressionants mobilitzacions sobiranistes dels darrers anys. Ara, davant del 27-S, el repte és com traduir adequadament això a les urnes. Com passar de la mobilització al vot, suficient -o més- per assolir l’objectiu de la independència quan abans millor…
Ja no es tracta de donar-se les mans, ni de fer anar punters, per adients, agosarats i imaginatius que aquesta mena de recursos siguin. Amb una eficàcia -la de l’ANC, Òmnium i d’altres entitats sobiranistes- més que demostrada.
Ara es tracta de guanyar per majoria absoluta en escons, però no només. Perquè una majoria en vots -ho sabem, encara que no sempre ho vulguem reconèixer- serà molt millor de cara a la comunitat internacional. Que ens mira, òbviament. I que veuria en una majoria de vots de Junts pel SÍ una garantia de l’èxit definitiu del procés, encara que els vots a la CUP també siguin importants i, òbviament, necessaris…
“Anem a totes”, ha dit Raül Romeva. Doncs això. Sabent que, com diu la catalana dita, “no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat”… Doncs això, companyes i companys, també és això.