A la brasa i al caliu

Una proposta de qualitat, la de les Nits cosides del grup Artaica. Uns temes que donen molt gust d’escoltar, per exemple, a la nit, quan estàs treballant a l’ordinador i vols companyia plaent. Uns músics de nivell, provinents de l’escena valenciana. En primer terme, la veu -plena de força i subtilesa- de la gran Mara Aranda, a qui veníem admirant amb L’Ham de Foc. Des d’una base de piano -el que toca Sergi Rajadell– molt elegant, i amb el violí i el clarinet d’Agustí Vidal i el contrabaix de Xavi Folch.

En definitiva, unes músiques populars que, interpretades d’una forma tan singular, gairebé no ho semblen… Una sonoritat a base de tradició contemporània, com amb tant d’encert es defineix el grup.

Artaica [www.artaica.com], a partir de la confluència de diversos bagatges artístics, es nodreix de les músiques culturals valencianes i d’altres sonoritats de les cultures mediterrànies per a crear una música genuïna, feta d’arrel i de modernitat alhora.

Un luxe més que avui ens ofereix València, que no tot han de ser els Francisco Camps i les Rita Barberá de torn, que fan política -la seva- i que també han pervertit la cultura. No la de tots, ni de totes.

No pas la de Mara Aranda, per exemple, una de les grans veus dels Països Catalans. L’havia seguit quan cantava amb aquella meravella de grup que era L’Ham de Foc, i ja l’admirava molt. Però és que aquí hi ha altres músics de primera, que confesso que desconeixia i que donen al projecte d’Artaica un gran nivell. 

Música tradicional amb vestit de nit, intitulà El Temps una entrevista que publicà al primer número d’aquest any amb els membres del grup. En aquesta gent, la música tradicional i la contemporània no semblen conceptes antagònics. I, si tot plegat es presenta amb embolcalls nocturns, el resultat fa un gran efecte.

És un primer disc però, de fet, no ho és, perquè hi ha molta experiència creativa al darrere. I, com que no vull allargar-me, tinc la sort que un blocaire de Wilaweb em va fer la feina fa gairebé dos mesos. Llegiu, doncs, l’amic Josep Vicent Frechina -que també  prologa el llibret del disc- a “La caseta del plater”
[http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/182978]
parlant-vos d’Artaica.

A mi em sembla, després d’escoltar el CD unes quantes vegades, que la cosa s’ho val, i molt…