Contra la LLENGUA, saben el que es fan…
No, no són tan rucs com alguns diuen, encara que sovint facin el ridícul. El que intenten és posar-nos traves en tots els fronts, i això té, sobretot, una base política. Veuen que el català, poc o molt, se’n surt, però voldrien limitar-lo, fer-lo recular, gairebé anorrear-lo… Que no sigui per nosaltres que es puguin donar aquest gust.
L’exentrenador del Girona Futbol Club Raül Agné, nascut -com l’enyorat Jesús Moncada– a Mequinensa, veu ben clar que “El català mai no ha estat ben vist a l’Aragó”. De fet, el català no és ben vist per tanta i tanta gent que no ha deixat de voler imposar les presumptes grandeses de la “lengua del Imperio“, ni que aquest, ara mateix, es trobi a la corda fluixa.
El que sembla evident és que s’ataca o es posen traves a la nostra llengua singularment en els flancs més dèbils del domini lingüístic, sobretot els de més enllà del Principat, sense excloure les jugades que s’han fet, es fan i encara es faran des d’aquí mateix…
És una qüestió cultural i de mentalitats, però no cal dir que té, sobretot, una naturalesa política. I sembla que forma part d’una estratègia ben planificada. Mentre a les Espanyes no deixi de governar el PP -i a l’Aragó, al País Valencià, a les Illes…-, malament rai, ni que els socialistes tampoc siguin uns angelets.
A aquesta clara ofensiva només hi podem oposar la nostra unitat, la nostra cohesió i una cultura que hem de procurar que sigui d’allò més complexa, diversa, sòlida i amb projecció, amb una llengua apta per a tots els usos moderns. Tot plegat no és pas fàcil, com no ho és obtenir la independència, per exemple… Però quina cosa resulta fàcil, ara mateix?
La crisi econòmica tenalla, però sembla que hi ha gent que encara té temps de dedicar-se a la gramàtica recreativa. La llengua catalana va tan íntimament unida al nostre esdevenidor col·lectiu que serà sobretot el que, com a poble i com a cultura nacional, vulguem ser, a Europa i al món. També des de la Franja…