COLOM, català? “Chi lo sa”…
Ramon Navarro, un dels socis del nostrat Centre d’Estudis Colombins, ha publicat fa poc un concís però molt interessant llibre sobre la qüestió, Tot sobre el Colom català, posat en solfa per El Cep i la Nansa edicions. Bona introducció al dilema, no s’hi fa cap afirmació gratuïta i, per tant, l’autor no va més enllà d’un seguit d’indicis que podrien fer creure que Colom, efectivament, va néixer per aquí a la vora. Qui sap si serà possible documentar-los adequadament en el futur.
Tot i que sigui, volgudament, una obra de divulgació. Un llibre que, sense apuntar-se a teories fantasioses -les de Jordi Bilbeny, per exemple-, intenta que arribem a la conclusió que Colom podria ser que fos de terres catalanes. I que podria haver nascut a Tarroja de Segarra, Tortosa, Eivissa, Tarragona, Mallorca o a la mateixa ciutat de Barcelona -amb ascendents a Cardona.
Però no hi ha res d’això massa clar, tot i que en el text s’aporten nombroses dades de la gran manipulació, per part de la Corona de Castella, de la trajectòria d’un referent valuós però obscur, de singladura incerta. Si hi ha qui arriba a dubtar de la veritable identitat de Shakespeare, per exemple, com es poden tenir certeses totals sobre un altre mite de l’Edat Moderna, l’heroi fundacional de les Amèriques?
Com a català, no cal dir que m’agradaria que es pogués demostrar finalment que CC va néixer a la nostra nació i va incorporar-se, de seguida, a la nostra parla. Però crec, d’altra banda, que seria una nova i malaurada constatació -una més- de com la Història ens ha anat sovint en contra. Massa sovint… i massa per culpa -des de l’època dels Trastàmara, que van viure molt abans que Felip V- dels mateixos.
En fi, llegiu i anoteu el valuós llibre de Ramon Navarro, mestre d’escola jubilat i doctor en Pedagogia. Ell, el Centre d’Estudis Colombins -delegació funcional d’Òmnium- [http://www.cecolom.cat] i El Cep i la Nansa han prestat un bon servei a dues causes que s’ho valen: la causa de la memòria històrica i, en definitiva, la causa de Catalunya…
Entre altres qüestions els reis catòlics -els gestors de el Consejo de Castilla i la seva Santa Inquisició- no van voler donar a Cristofòl Colom la seva part de el que li van prometre.
Pot ser per això, millor mort i enterrat i ben enterrat. Que la Santa Inquisició ja s’encarregaria de cremar el llibres sospitosos com en tantes qüestions que ens afecten, com els de Gregori Mayans.