A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

CLÀSSICS -feu vaga, o no- que us faran companyia

General

Carpe diem. Acompanyat dels clàssics és el darrer llibre de l’amic Josep Maria Puigjaner. Escrit amb el bon estil i el sentit crític que són, en l’autor, marca de la casa, ha estat una de les meves lectures del proppassat estiu.

A partir de les citacions d’uns quants dels grans noms de la literatura i el pensament clàssics -grecs, llatins i alguns altres-, se’ns incita a reflexionar sobre la molta saviesa que els descendents dels sapiens i els neandertals hem estat capaços d’acumular -a desgrat de tantes nicieses- durant tants segles i mil·lenis.

És una obra que, publicada per Proteus [www.editorialproteus.com], us convido a compartir. A tall d’aperitiu, potser voldreu passejar de la mà d’uns quants d’aquests clàssics. Un petit luxe per tal d’encarar bé la tardor… fins i tot en un dia en què s’ha convocat una vaga general.

“Si la saviesa es donava amb la condició de tenir-la tancada, sense comunicar-la, jo la refusaria: cap bé no es posseeix a gust sense company”.

                                                                                                Sèneca

Segur que faria un bloc, doncs…

“Comença, petit infant, a conèixer amb un somriure la mare: la teva mare, deu mesos li han portat llargues fatigues. Comença, petit infant: aquell qui no ha somrigut als seus pares, ni un sol déu no l’ha jutjat digne de la seva taula, ni una deessa del seu llit”.

                                                                                               Virgili

Les dones, a la Roma clàssica, tenien una gestació de deu mesos? Curiós…

“El deure primer, i el principi de tots els altres deures, consisteix en viure i actuar humanament. La religió no és suficient ni ens eximeix d’això. L’ateisme, tampoc”.

                                                                                           Comte-Sponville

Ni l’agnosticisme, ja que la dualitat que planteja el filòsof francès és empobridora…

“Considera la pàtria com a família teva, i els ciutadans com a parents teus, els parents com a fills, i els fills com a la teva pròpia ànima, i procura fer-te’ls teus a tots ells amb beneficis. I si ho fas així, sàpigues-ho bé, hauràs aconseguit el bé més bell i preciós entre els homes: essent feliç, no seràs envejat”.

                                                                                              Xenofont      

Si fóssim capaços d’adoptar aquesta actitud, això seria el paradís terrenal…

“En la ciència de l’amor, els homes no són més que infants, comparats amb elles. No hi ha paraula, ni gest que elles no sàpiguen millor que els nostres llibres: és una ciència que els neix en les venes”.

                                                                                              Montaigne

Potser sí, amigues…

“Descobreixi vostè mateix quina és la qüestió essencial en la vida, no segons l’opinió del filòsof, del teòleg o de Krishnamurti, no d’acord amb ningú, sinó descobreixi-la vostè mateix”.

                                                                                              Krishnamurti

Ja us han posat deures…

“Oh, tu, bon amic, que ets atenès, ciutadà de la ciutat més gran i més anomenada per la saviesa i per la força, ¿no t’avergonyeixes d’ocupar-te de la fortuna per veure com se’t farà el més grossa possible, d’ocupar-te de la glòria i de l’honor i, en canvi, del seny i de la veritat i de l’ànima, de veure com esdevindran millors, no te n’ocupes ni hi penses?”

                                                                                             Sòcrates

No cal dir que ja hi havia millets, en aquella Grècia…

“Mentre Pèricles estigué al davant del partit democràtic, les coses de la política anaven millor; però, mort Pèricles, molt pitjor. I és que, aleshores, per primera vegada, el partit democràtic prengué un cap que no tenia bona anomenada entre la gent de bé; abans sempre eren les persones de bé les que dirigien el poble”.

                                                                                             Aristòtil

Necessitem un Pèricles català. De cara al 28-N, és urgent…

“Has de ser com una roca en què s’estavellen totes les onades. Ella es manté ferma i l’onatge s’amanseix al seu voltant”.

                                                                                             Marc Aureli

Costa ben poc, de dir…

“Hem de sentir que som Terra, un sentiment que sorgeix espontàniament en qualsevol humà quan s’adona que el nom d’home deriva, cabalment, de la paraula llatina humus, que vol dir terra bona, terra fèrtil”. 

                                                                                             Leonardo Boff

Doncs cal que ens llaurem, plantem, reguem, abonem…

“No sé si mis amigos catalanes se percatan de las enormes resistencias que suscita su reivindicación. Casi cada castellano tiende a institucionalizar la heterodeterminada unidad de nación en el centralismo del estado español. Y una verbalización entre mítica y condenatoria de herejía antipatriótica y estereotipada, impide el acceso del pensamiento a la realidad ineludible de las nacionalidades”.

                                                                                             Aranguren

“Suma y sigue”…


“Reconec que el meu paper no és el de transformar el món ni l’home; no tinc prou virtuts ni prou llums per a fer-ho. Però potser és el de servir, des del meu lloc, els pocs valors sense els quals en un món, ni que fos transformat, no val la pena de viure-hi, sense els quals un home, ni que sigui un home nou, no mereixerà d’ésser respectat”.

                                                                                             Albert Camus

Modestament, intento posar el meu bloc al servei d’aquests ideals…

——————–

Josep M. Puigjaner ens ofereix, en el seu llibre, unes reflexions més àmplies i consistents que no pas aquestes meves acotacions iròniques. En qualsevol cas, la companyia dels clàssics sempre s’ho val, fins i tot en una jornada de vaga -que jo no he fet, malgrat alguns dubtes.

Desitjo, no cal dir, que aquesta companyia us sigui positiva, tant si esteu vivint un dia feiner més o menys semblant a molts d’altres o ben diferent…






Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.