CARDONA i el seu entorn: moltes gemmes de sal
La circumstància de tenir la meva sogra ingressada en una residència de la vila de CARDONA -d’on és ella- dóna peu a aprofundir en la realitat, la fesomia i l’esperit d’una de les poblacions més singulars de Catalunya. Un nucli urbà que, per les seves característiques -pujades, baixades, desnivells- em recorda algunes ciutats i viles toscanes que, al seu dia, van ser molt plaents de visitar. No us parlo de Florència, Pisa o Siena, precisament, sinó de poblacions com Orvieto, ja a Úmbria, per exemple. Configurada també per la peculiar orografia del paisatge -a més de la seva història, molt interessant- CARDONA no us deixarà indiferents. Com tampoc us defraudaran alguns llocs monumentals del seu entorn, com el santuari de SANTA MARIA DEL MIRACLE o el de SANTA MARIA DE PINÓS.
El magnificent castell de Cardona.
Venint de Manresa i passant pel costat de Súria, al cantó nord de la comarca del Bages, el primer element que ens atrau de CARDONA és el seu impressionant castell, un dels millors i més ben conservats de Catalunya. No és estrany que ja fa anys se li acudís a l’autoritat espanyola competent establir-hi un d’aquells paradores nacionales que, dit sense embuts, dignifiquen el paisatge i contribueixen a donar encara més sentit als llocs. I, en aquest cas, no solament pels serveis d’hostaleria, sinó per elements tan característics com la singular Torre de la Minyona o la Col·legiata romànica de Sant Miquel, un dels espais interiors de més bona acústica del país, tal com reconeixen renombrats músics, entre els quals, si no m’erro, figura el mestre Jordi Savall.
Però el castell, a més, té una història molt destacada. Situat dalt d’un turó que domina la vall salina i la del riu Cardener, va ser fet construir pels vescomtes -després ducs- de Cardona per tal de controlar el negoci de la sal -ara en parlarem. A més, va ser la darrera fortalesa del país en rendir-se, el 1714, a les tropes espanyoles de Felip V. Exactament, el 18 de setembre, una setmana després de la caiguda de Barcelona.
A l’interior del castell, la singular Col·legiata de Sant Miquel.
I és clar, l’altre factor més identitari dels cardonins és la Muntanya de Sal, que avui constitueix un interessant itinerari turístic. A les salines de la vila ducal -no explotades des dels anys 90-, hi han vingut treballant moltes generacions de vilatans, catalans i, també, no cal dir, de mà d’obra immigrant. Ara, amb la creació del Parc Cultural de la Muntanya de Sal, pertayent al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Cardona té un dels seus atractius més formidables. Ho demostra el fet que entre 70.000 i 80.000 persones hi passen cada any.
Que la sal de Cardona no es pogués comercialitzar en format comestible era una anomalia que des de fa poc més d’un any s’està corregint a través de la Fundació Cardona Històrica. Per això s’està potenciant la presència de la sal cardonina -la més salada de Catalunya- als restaurants locals. I hi ha en projecte crear l’Obrador de la Sal de Cardona dins del recinte del Parc Cultural.
La característica Muntanya de Sal.
El centre de Cardona té un respirador natural -amb no tants desnivells com als carrers de l’interior de la població- que és la plaça de la Fira, on hi ha l’Ajuntament i, a l’altra banda, l’església de Sant Miquel. I, a un cantó de la plaça, hi figura una escultura d’un dels millors artistes catalans del segle XX, Josep Maria Subirachs. Amb els seus buits i plens característics, simbolitza l’efígie a cavall del comte Borrell II de Barcelona, artífex de la repoblació de la vila al segle X.
També a aquesta plaça s’hi havia organitzat tradicionalment el Correbou, seguint una tradició que els ducs de Cardona van heretar de la casa de Medinaceli. Com que, com tanta gent catalana, sóc molt contrari a les curses de braus i espectacles similars -una salvatjada com n’hi ha poques-, no insistiré en el tema.
Panoràmica de la plaça de la Fira, amb l’Ajuntament al fons.
Cardona també disposa d’un entorn de gran interès. N’és una mostra, ja a la comarca del Solsonès, el SANTUARI DE SANTA MARIA DEL MIRACLE, que compta amb un altar barroc que impressiona molt els seus visitants. I no és que vulgui fer-ne propaganda, però al proper municipi de SU, al seu únic resaurant, hi menjareu molt bé.
El superb altar barroc del santuari del Miracle.
També a la mateixa comarca, un altre santuari, el de SANTA MARIA DE PINÓS, mereix també la pena de ser visitat. Amb dues particularitats remarcables: el municipi es troba exactament al centre geogràfic de Catalunya i, adjunt al santuari, hi ha la fonda en actiu més antiga del país.
El santuari de Pinós, municipi situat al centre exacte de Catalunya.
En fi, gaudiu de CARDONA i del seu entorn, perquè són realment singulars i valen, doncs, del tot la pena…