A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

CAPIBARES, els “gegants bons” dels rosegadors

General

El capibara (Hydrochaeris hydrochaeris) és el rosegador més gran del món. De cos robust, cua molt breu, pelatge dens, aspre i curt, és com una rata gegant que habita a l’Amèrica del Sud -jo el vaig descobrir fa disset anys al Brasil mattogrossense. A Barcelona, sempre procuro fer-li la visita -si es deixa- al superb bosc inundat de la planta -5 del Cosmocaixa.

L’altre dia, quan la meva filla gran va voler que l’acompanyés al Cosmocaixa en jornada de portes obertes, vaig tornar a pensar que un dels atractius de la visita -en un gran espai sempre agradable- seria intentar saludar novament els capibares del bosc inundat.

Jo sabia que n’hi havia dos, d’aquests grans rosegadors, i resulta que ja només en queda un, perquè un caimà -com veieu, es tracta d’un bosc de disseny realment viu- es va cruspir l’altre, tal com després he verificat. Suposo doncs que, com que els capibares són força gregaris i familiars, tocarà buscar-li company… amb armilla antibales, per a entendre’ns.

Sigui com sigui, aquestes bèsties -com tants animals enllaunats– no sempre es deixen veure perquè a voltes s’amaguen, tenen son o es troben avorrides i indiferents a l’atracció que puguin exercir entre el públic. Però aquest dia, ni que fos donant l’esquena -a l’estil Floquet de Neu-, va haver-hi sort.   

Jo els adoro, però qui sap si vosaltres, en comptes d’entranyables, els trobeu més aviat fastigosos. De tota manera, com que no arribareu a topar-vos-hi del tot tan fàcilment, no crec que us facin el mateix efecte de rebuig que la pèrfida rata, si més no per la grandària de les seves dimensions.

Però al Brasil, per dir un lloc relativament fàcil d’anar-hi, no els trobareu tant en llauna, i el mateix us pot passar a altres països sudamericans. Jo els vaig descobrir al Pantanal del Matto Grosso, una molt extensa zona d’aiguamolls que us recomano que no deixeu de visitar si planifiqueu un viatge a aquell tan immens, interessant i contrastat país. El gran cau de Ronaldinhos, mulates o Vinicius de Moraes -sense oblidar mai el gran Chico Buarque- que jo i la MP vam trepitjar amb deler l’estiu del 1990.

El web de la Societa’ Italiana Veterinari Animali Esotici [www.sivae.it] defineix aquest curiós animal com il gigante buono dei roditori. O sigui que crec que ho encerto força quan intento que els capis us caiguin bé i us siguin, a la manera de Pla, bons amics, coneguts o saludats. S’adapten tant a l’aigua -són bons nedadors- com al medi terrestre, i es presten adequadament a ser domesticats. Vaja, unes perles de luxe.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.