CAMP Nou, CLAM lliure
Veurem. El poble català -o una part prou significativa-, sap el que vol. Però el camí, tal com va reconèixer en el seu parlament la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, és complicat. Però, com també va dir, “vosaltres sou el somni”. Per això, la cadena humana del proper Onze de Setembre és la gran cita participativa següent.
I que ens va permetre -a més de cridar, aplaudir, fer l’onada, agitar l’estelada- sentir en directe els admirats i les admirades Xavier Baró, Gerard Quintana i Sopa de Cabra, Dyango, Paco Ibáñez, Jaume Arnella, Joan Isaac, Joan Amèric, Pau Alabajos, Titot i Brams, Maria del Mar Bonet, la Dharma, Pastora, Lídia Pujol, Marina Rossell, Manel Camp i molts altres artistes. A més dels qui feien proclames i llegien poemes, i dels Castellers de Vilafranca, que van carregar un magnífic 3 de 9 amb folre. Com magnífic va ser, no cal dir, el gran mosaic col·lectiu.
I descobertes d’interès: Projecte Mut, Mercedes Peón, Fermín Muguruza, Cesk Freixas, Nena Venetsanou, Meritxell Gené, Alessio Lega… i el coratge espanyol de Ramoncín.
Un Llach en bona forma -malgrat haver-se enretirat, que no retirat- va ser el major protagonista musical de la tarda-nit. Penjo, doncs, una part de l’atmosfera al Camp Nou del gran tema que és Venim del nord, venim del sud http://youtu.be/g0Ay67lisvo. Al meu entendre -i no sóc l’únic-, molt més oportú -i conegut- per a ser cantat col·lectivament que el més aspre Tossudament alçats.
Aquesta és la nota crítica més destacada que gosaria fer d’un gran concert que va comptar amb la bella escenografia de Lluís Danés. També discrepo -i sap greu- de la coratjosa líder d’opinió que és Patrícia Gabancho pel fet que es preguntés, en una tertúlia recent, per què dos artistes emblemàtics com Raimon o Serrat no participaven a la trobada…
Sisplau, no caiguem ara en cap mena de pensament únic: el del Poble Sec no ha estat mai independentista, i el de Xàtiva segurament no hi és contrari, però potser la qüestió de la màxima llibertat nacional no és el seu punt fort, i en té molts… D’altra banda, en aquests casos els egos també compten, i l’organització va apostar decididament per la figura del de Verges, referent clar del sobiranisme.
En fi, no serà fàcil -o aixi m’ho sembla- forçar la consulta, però molta gent té clar que el procés no té marxa enrere, aquest blocaire inclòs. Per tant, comenceu -comencem- a pensar com cobrirem la gran via humana la pròxima Diada Nacional tot donant-nos les mans…
Deixem els egos de banda, i pensem amb les 90.000 persones que eren allà, sis hores, i tots els milers de gent que hi ha treballat de manera altruista, els anònims, perque tothom hi pugui ser, malgrat els entrebans i les presions que han patit.
I algu pot discutir que el noi de Verges és el referent clar, de sempre, del sobiranisme ?
Bon dia !
Cada cop sou més ridículs, petits i ximplets.
Un ocellet em diu que has enviat un correu sol·licitant la participació a la cadena humana (la puta burgesia catalana sempre heu estat molt aficionats a les cadenes, oi?)… a Vandellòs, perquè es veu que allà no s’omple. Quins pebrots que tens…! I perquè no hi vas tu i la teva família, a Vandellós? Fes-ho per la la puta pàtria, home…! Però no, és clar: el senyoret prefereix l’Eixample.
Quin cony de pàtria peteneu construir? Tan idiotes sou?