A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

CAMINADES populars, convivencials, vigoritzants

Sense categoria
En pocs mesos, ja n’hem fet cinc. Són marxes a peu que, en alguns casos, també es poden fer en bicicleta o a cavall, i que organitzen entitats, penyes, ajuntaments i centres excursionistes d’arreu del país.

El ritme és viu, encara que no competeixis exactament amb ningú. Però aquestes caminades et permeten conèixer millor parts del territori a les quals, si no et trobes poc o molt vinculat al lloc, potser no hi arribaries tan fàcilment… 

Amb la meva dona, sols o amb alguns amics i/o familiars, ja hem fet la clàssica Transèquia -enguany completa, de Balsareny a la Sèquia de Manresa-, la ruta de les ermites i una altra per les platges de Lloret de Mar, una caminada pels entorns de Castellar del Vallès que en part discorre pel Parc Natural de Sant Lllorenç del Munt i Serra de l’Obac, una altra pels voltants de Cardona…  I en farem més, no sé ara ben bé si abans de l’hivern, però sobretot de cara a la primavera.

T’envoltes de bosc i de natura -ni que sigui de la d’urbanitzacions, a voltes- i coneixes millor, també envoltat/da de gent, petites i preuades parts del teu país. Fas de cop -amb els controls corresponents- 15, 18, 20, 25 km. seguits de marxa. Vas comentant la jugada, tot i que el ritme no sigui del tot pausat. Fas salut… generalment per poc preu. I amb el suport d’organitzacions voluntàries i, en general, modèliques.

A cada moment, alguna aplicació informàtica et posa en sintonia amb les caminades setmanals disponibles. Us n’aconsello especialment una: el bloc http://losfolloneros.blogspot.com/, de nom ben distret, com podeu veure. Només cal complir les condicions d’inscripció, generalment mínimes, i això sí, estar disposat a llevar-se ben d’hora segons d’on provinguis. I és que no cal cercar -em sembla- la caminada més escaient al costat de casa, entorn que se suposa que, poc o molt, et coneixes…

És una fórmula sana, barata, dinàmica, divertida, fins i tot il·lustrada, de mantenir-vos en forma. Us agrada Catalunya? Tresqueu-la, que avui dia el senderisme disposa de bons mitjans, materials i recursos.

I trepitjar adequadament el país també serà una bona manera de treure’s de sobre la mala llet per la victòria estatal del PP -crisi econòmica a banda-, que ara sí, amigues i amics, em temo que és a tocar…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.