Bye-bye, BUSH… i una altra sabata!
Se’n va -per fi!- George W. Bush i el món, sense ell, potser serà una mica més feliç. No sé -falta encara perspectiva- si podem parlar del pitjor president de la història dels Estats Units, però d’un dels pitjors, segur! Per als iraquians, ha estat un criminal de guerra; per als europeus, una nosa, i per a molts nord-americans, un neocon, ja ho veiem, clarament prescindible.
Ahir pensava si a una figura menor com aquesta pagava la pena de dedicar-li un post. Crec que sí, perquè un bloc -si no un dietari extens- també constitueix una mena de memòria selectiva d’una època determinada de la teva vida.
O sigui que no es tracta d’esborrar Bush de la memòria d’aquests anys, sinó de recordar-lo com a exemple d’algun dels camins equivocats que pot prendre el món. I no d’una manera masoca, és clar, sinó amb l’esperança d’un futur millor.
El d’un món en què no sigui tan fàcil, per exemple, recórrer al terror de la guerra preventiva -el conflicte de Gaza, per terrible que sigui, és d’una altra naturalesa. Un món on peculiaritats com Guantánamo, en democràcia, no siguin possibles. I en què el capitalisme -si bé, ara com ara, inevitable- observi unes certes regles de joc.
Aquests reptes, i d’altres, sabrà afrontar-los Obama? Tot i que caldrà esperar i veure, crec que un cert canvi està garantit en la mesura que, als EUA, dóna la impressió que s’ha tocat fons. Confiem, doncs, si no en la màgia, sí en la bona disposició del nou mandatari. I, pel que fa a les relacions internacionals, en la diplomàcia intel·ligent de la Hillary.
De més bon rotllo i, no cal dir, amb una mica de talent, potser ens en sortirem. I és que el món depèn encara molt del que faci Nord-Amèrica, tot i que es va tornant -com ja tocava- progressivament multipolar.
Mentrestant, em sembla que cal imitar l’arriscat periodista iraquià Muntadar al-Zeidi i tirar-li a Bush una altra sabata a manera de comiat. Virtual, en aquest cas, però del tot clara com a signe de menyspreu i també una manera, simbòlica, de foragitar els mals esperits.
Comentari oportú, breu i just. Jo estava temptat d’oblidar aquest home, però crec que la teva actitud és encertada. No el podem oblidar, i hem de pensar que la gent com ell existeixen i són una amenaça. És possible que la influència bestial dels EEUU facin que ara copiem el nou model de l’Obama, i esperem que això ens permeti a tots viure una mica més tranquils, més optimistes i més relaxats, i li donem una nova lectura a la influència ianqui.
M’apunto al teu cop de sabata!