BRUSSEL·LES, l’Europa de quilòmetre zero
Feia temps que, per diverses raons, no anava de viatge, i a fe que en tenia ganes. I un viatge relativament a prop que amb la família havíem anat parlant és el que té per centre BRUSSEL·LES i altres conegudes poblacions belgues, amb l’afegit -indispensable, ni que només sigui per la majestuosa catedral- de la propera ciutat alemanya de COLÒNIA.
Alguns dels superbs edificis que contornegen la Grand-Place.
Hi ha qui diu que BRUSSEL·LES, més enllà de la impressionant GRAND-PLACE, no té gran cosa més. Rotundament fals, creieu-me, perquè l’emblemàtica capital belga i europea -ara que, per raons òbvies, tornem a parlar tant d’Europa- disposa de prou atractius que la fan interessant, valuosa i prou agradable als visitants.
El centre neuràlgic, això sí, és una rectangular Grand-Place que dóna unes quantes voltes -si més no, per la magnificència i disposició dels edificis- a la barcelonina plaça de Catalunya. Això sí. no s’hi veuen coloms! I al gran centre rectangular no hi ha cap jardinet, ni cap font, sinò que està enllosat per fileres i fileres de llambordes que hi permeten dur a terme tota mena d’exhibicions i esdeveniments d’interès.
Al contorn del magnífic espai hi ha, entre d’altres, l’Ajuntament de la capital i els diversos edificis dels antics gremis, de tanta importància històrica.
I, per l’entorn, l’emblemàtic -i ben curiós- MANNEKEN PIS, o les vistoses GALERIES REIALS SAINT-HUBERT. Mitjançant la coneguda com a ILLA SAGRADA, que acull tota mena d’exhibicions artístiques i artesanals. Tot plegat crea un ambient humà ben agradable, digne de passejar-s’hi i de gaudir-ne plenament.
El popular Manneken Pis.
Un dels establiments de les Galeries Reials Saint-Hubert.
I gaudir, per descomptat, com toca, de les nombroses i característiques xocolateries. El XOCOLATA belga, un dels més coneguts del món, és tan saborós -en les seves diverses presentacions- que se’t fa la boca aigua…
Les delícies de la xocolata, molt presents a la capital de Bèlgica.
Una de les dues seus del Parlament Europeu.
La visita a la seu belga del PARLAMENT EUROPEU -l’altra, com sabreu, és a la ciutat alsaciana i francesa d’Estrasburg- està ben organitzada i és molt fàcil d’accedir-hi. Un cop situats davant l’allargat hemicicle, impressiona veure al teu davant els 705 escons dels eurodiputats, pertanyents als 27 estats membres de la Unió Europea ampliada. I ara que som a punt de votar en les eleccions europees, és important ressaltar, aquest cop, la seva gran importància, sobretot si volem parar arreu l’amenaça actual que representa l’extrema dreta per a les llibertats, la justícia i el benestar de les persones. Com la gota de l’aigua de pluja per deturar la sequera, cada vot compta…
De l’edifici on hi ha el govern de la UE no us en puc parlar, doncs ens va mancar temps per tal de poder veure’l. Que governin, en definitiva, i que ho facin el millor possible! Tampoc vam poder anar a la seu de l’OTAN, però és que, en un viatge de pocs dies, tot no pot ser.
Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula.
D’entre les esglésies que hi ha a la capital, destaca, com és lògic, la CATEDRAL, dedicada a Sant Miquel i Santa Gúdula. Aquests grans edificis gòtics impressionen sempre als seus nombrosos visitants. Tan alts, tan lluminosos, tan estilitzats, en definiva. Quan hi ets, el menys important és que creguis en Déu, la Verge i els sants, que això va a criteri -del tot respectable- de cadascú.
L’impressionant Palau de Justícia.
El Palau Reial.
Un altre edifici impactant és la seu del PALAU DE JUSTÍCIA, més gran que la basílica de Sant Pere del Vaticà. Situat dalt d’un turó, actualment l’estan reformant, i encara hi ha feina per estona. O el PALAU REIAL, clar, que sempre és això: tot un palau… i reial.
El potent Atomium.
En un indret una mica apartat, hi ha un monument molt conegut, i també emblemàtic, al qual paga la pena d’arribar-s’hi. És la tecnològica escultura ATOMIUM, construïda a mitjan segle XX per a l’Expo 58 i que vol expressar -i ho aconsegueix de manera potent- el poder de l’àtom i la importància decisiva de l’energia nuclear.
El cèlebre Tintín.
I ben a prop de Brussel.les, al municipi de Lovaine-la-Neuve, hi ha el MUSEU HERGÉ, l’historietista belga -tan creatiu, mitjançant la línia clara– que va crear el cèlebre personatge de TINTÍN. Un jove periodista i aventurer que, a més d’una generació, ens ha obert els ulls al món -i fins i tot a la Lluna- a partir de la seva diversitat.
Aquest museu constituïa, per dir-ho així, l’excusa per al nostre viatge. La meva filla Laia i jo som, des de sempre, molt tintinians, i valia, doncs, la pena. El museu hergenià, situat en l’entorn d’un parc, està molt bé, i fa gaudir d’allò més els amants de Tintín i del còmic en general.
Brussel·les, com sabreu, és una ciutat molt europea i sobretot bilingüe, entre el francès i el flamenc, una varietat del neerlandès. Al sud de la capital, el francès és la llengua dels valons, i el flamenc, al nord, la que correspon a aquest poble. Com que nosaltres ens vam escapar, en tren, pel nord, en direcció a GANT i a BRUGES -aquestes magnífiques ciutats seran el tema del següent post-, el francès havia desaparegut automàticament dels rètols, tal com suposo que deu passar, a l’inrevés, per l’altra banda. Però la convivència, malgrat això, sembla prou bona, com no ho era tant històricament. Si més no, en els moments actuals. I a l’Europa d’avui, una bona convivència, ja sabeu que no sempre es dóna…
La magnificent Catedral de Colònia, a Alemanya.
I, abans d’arribar a Brussel·les, com que cau força a prop, vam visitar la ciutat alemanya de COLÒNIA, de fet molt destruïda pels exèrcits aliats durant la Segona Guerra Mundial. Però, més que la població, anàvem, com tanta gent, a veure la majestuosa CATEDRAL dedicada a Sant Pere i a la Verge, que va ser pràcticament salvada dels bombardeigs, tot i patir greus destrosses. Quin bé de Déu!, expressió que, en aquest cas, va com l’anell al dit. Quina passada!, per dir-ho en llenguatge encara més col·loquial. Un altre gran exponent del gòtic europeu, en tota la seva esplendor, en una de les catedrals més famoses del món. Si aneu a Brussel.les o a BÈLGICA, sobretot feu aquesta petita marrada. Ja m’ho direu!