BRUGES i GANT, la imatge elegant
Hi ha, habitualment, un cert debat sobre si BRUGES o GANT, al cantó flamenc de Bèlgica, són, per a visitar, l’una més interessant que l’altra. Fa de mal dir, perquè les dues ciutats són prou atractives i projecten, com dic, una imatge elegant. Potser BRUGES, sobretot gràcies al conjunt dels seus canals, es mostra, per dir-ho així, més coqueta. Però GANT, que també té canals, disposa igualment, com la seva competidora, de monuments d’interès, encapçalats pel superb castell dels comtes de Flandes. O sigui que, si encara no ho heu fet, és millor que hi aneu vosaltres mateixes, o mateixos, i podreu formar-vos el propi criteri.
Bruges. Moll del Rosari.
Tal com deia en el post brussel·lès anterior, al nord de la capital belga i europea el francès desapareix i tot, o gairebé, és retolat en flamenc. És una opció lingüística i cultural genuïna i, segons sembla, la gent la porta prou bé…
Per començar, BRUGES és, realment, una delícia. Tot -monuments, carrers, canals, xocolateries…- fa que t’hi sentis a gust. Malgrat una certa gentrificació, l’ambient és relaxant i convida a mirar i a passejar-s’hi. A entrar a les esglésies tan genuïnament gòtiques, a vorejar els canals -o recórre’ls en barcassa, si convé-, a caminar per carrers i places, a mirar i comprar a les xocolateries… A sentir, gaudir i viure, en poques paraules.
Campanar de Bruges.
Bruges. Pont de Bonifaci
Quan ja érem a punt d’abandonar la ciutat, vam descobrir un recinte que a mi em va semblar diferent i particularment interessant. És el Beginjnhov o comunitat del beguinatge, vinculat a les beguines, una mena de monges laiques d’una tradició flamenca que es remunta a l’Edat Mitjana i que ha perdurat, tot i que d’una manera discreta, fins als nostres dies. Aquest recinte va acollir beguines fins l’any 1928, però actualment són germanes benedictines les que viuen a la comunitat.
En tot cas, els beguinatges flamencs estan inscrits en la relació del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1998, i em sembla magnífic. Si, ja fa decennis, van haver-hi les sufragistes per la necessitat que tenia la dona d’empoderar-se i disposar de la pertinent visibilitat social i els imprescindibles drets politics, per què el beguinatge no pot mantenir el seu singular tarannà, seguint criteris d’actuació i reflexió col·lectives?
Bruges. Begijnhov.
Gant. Castell dels comtes de Flandes.
Com BRUGES, GANT també és una ciutat prou atractiva, però hi ha un element que destaca per damunt de tots: el superb castell dels comtes de Flandes. La seva visita ens permet, entre d’altres actius, conèixer millor quines eren les condicions de vida i les relacions de poder a l’Edat Mitjana. No cal dir que terribles, potser més, és clar, que les que va haver-hi segles més tard al Far West americà. A mi, que m’agrada molt el gènere del western, sovint hi penso, en això. Com penso que l’Edat Mitjana és una època que va merèixer ben poc -tot i gestes històriques molt importants- de ser viscuda.
Gant. Dragó de la torre de Belfort.
Gant. Catedral de Sant Bavó.
En definitiva, BRUGES i GANT, a la Bèlgica flamenca, són dues poblacions d’imatge, ambient i aspecte elegants. En titular aquest post, també vaig pensar posar “BRUGES i GANT, parella de guants”. Potser no hagués estat tan encertat -a mi sempre em fascinen, els bons títols-, però hagués volgut dir que les dues poblacions ens embolcallen i són capaces de protegir-nos les mans, els cossos, les ments i els esperits. Direu que això es pot dir de moltes poblacions, petites o grans, de molts països, però, en tot cas, conegueu aquestes i ja m’ho sabreu dir…
Gant. Pont de Sant Miquel.