A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

BRILLAR, no enlluernar

Sense categoria

Aquesta serà, a partir d’ara, una de les meves divises. Brillar en el sentit de procurar fer la feina ben feta i d’exhibir, si es pot, un cert talent. Però no enlluernar per tal de no entrar en una lluita d’egos que no du enlloc, encara que hi hagi gent a qui aquest combat li és ben rendible. Brillar perquè la falsa modèstia no és mai una via encertada, però la prepotència esdevé un camí fals. Al cap i a la fi, tots i totes acabarem baixant-nos del tren, en una o altra estació, i el que perviurà de nosaltres -si hem estat positius- és una certa dignitat i l’intent d’haver intentat ennoblir la condició humana.
Em sembla que la divisa se’m va acudir a partir de la recepció d’un d’aquests correus divertits i/o enginyosos que la gent, en el món d’Internet, ens anem enviant d’una banda a l’altra. Una manera ben positiva d’establir complicitats i de passar-s’ho bé per poc preu.

Brillar en el sentit d’intentar no ser del tot un mediocre. De procurar que les teves actituds i actuacions tinguin una certa qualitat. De demostrar un mínim de destresa i suficiència a partir de l’assimilació, crítica, d’uns certs coneixements. De tenir, sobre el món, una mirada pròpia -qui fa un bloc, en principi, ja la deu tenir per definició. De creure’s que això de la creativitat no és una entelèquia, sinó una de les millors maneres d’entendre la vida. D’excel·lir davant dels altres, però, sobretot, pel que fa a un mateix…

I no enlluernar perquè ningú no té dret a creure’s el Rei Sol, que ja n’hi va haver un i n’hem tingut molts altres sense aquest títol. Perquè tothom està convidat, com tu, a ser creativa i creatiu, i, quanta més creativitat hi hagi, al món no li caldrien super-icones mediàtiques. Perquè els egos han d’existir, però s’haurien de saber temperar. Perquè el talent, quan es dóna, ha de fluir de la manera més natural. Perquè brillar és un dret, però no enlluernar potser hauria de ser considerat un deure…

En fi, us proposo que incorporeu aquesta divisa al vostre itinerari vital. I, a part de saber què en penseu, m’agradaria conèixer les vostres.
 

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.