A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

BREL és del meu MÓN, potser del teu

Sense categoria
Mon Brel, espectacle de petit format -ben xic- a l’Almeria Teatre de Gràcia i/o Barcelona, juga en el títol amb l’article possessiu a l’antiga i també amb la indicació que Jacques Brel, un dels mestres històrics de la cançó d’autor, era, veritablement, “tot un món”.

Hi vaig anar dissabte passat. Ho hagués fet igualment però, a més, era una molt bona oportunitat d’estrenar el carnet del TR3SC, Club de Cultura, que m’havien regalat les meves filles pels Reis. I m’ho vaig passar la mar de bé, en companyia de Brel, és clar, i també de l’actor i cantant que l’interpreta en català, Jordi Vidal, i del guitarrista que l’acompanya i que ha fet els arranjament dels temes, Toni Xuclà. Dirigits per Jordi Prat i Coll, també artífex de la dramatúrgia.    

La chanson des vieux amants, Les bourgeoises, Les vieux, Madame, Amsterdam, Le bon Dieu, Les bombons o alguns dels temes del quixotesc musical L’homme de la Mancha són, entre d’altres -la meravellosa Ne me quitte pas, no cal dir- creacions poc o molt excelses d’un creador de raça que se’ns acabà -l’home. no pas l’obra-devorat pel càncer… 

L’hàbil Jordi Vidal i el reconegut guitarrista Toni Xuclà -que ja havien teatralitzat un altre univers, el d’Ovidi Montllorporten amb molt d’encert tot aquest món -el de mon Brel– a l’escenari íntim de l’Almeria [http://www.almeriateatre.com]. El Brel del tot romàntic, el Brel portuari, el Brel canalla, el Brel galant, el Brel de cabaret, el Brel eminentment idealista. Testimoni d’excepció d’un temps, d’un continent aleshores en progrés i també d’un segle -el XX- que ja he dit en alguna ocasió que és el que jo sento com a veritablement meu.      

Si no ho haguéssiu fet i voleu sentir-los, en teniu encara l’ocasió: l’espectacle, significativament, s’ha prorrogat fins al 12 de febrer. Jo us deixo ara amb l’ami Brel -el genial, el gegant, l’únic- i amb aquest tema increïble que és Amsterdam [http://youtu.be/cMzAmrNS164] i que Vidal sap interpretar, també, a un gran nivell.  

  1. El nostre segle, el XX, el nostre Brel, un món que ens va fer com som, la força del sentiment i el lliurament de l’artista tot sencer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.