A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

BAVIERA (2): Subjugant NUREMBERG… i encantadores petites ciutats

La segona part del nostre viatge a Baviera va tenir com a referent principal la ciutat de Nuremberg, on Hitler hi tenia instal·lat el seu santuari més emblemàtic i on alguns dels seus principals col·laboradors, després de l’acabament de la gran barbàrie, van ser jutjats i condemnats.

Nuremberg i el seu passat recent tenen molt d’interès, però la Baviera del centre i del nord -que inclou la regió de la Francònia– constitueix un entorn encisador en el seu conjunt. Pels pobles i per la natura, però singularment per les petites ciutats, plenes d’història…

Arribàvem una tarda a Nuremberg quan començaven a saber-se les primeres dades del fatídic atemptat a Barcelona, que s’estendria després a Cambrils. La visita a la ciutat, durant tot el dia següent, tenia, doncs, una realitat  paral·lela tràgica, però això no ens va impedir el contacte breu però intens amb una població que conserva traces de la bellesa del seu passat i exhibeix alhora, com Berlín, les ferides de la història recent.

Jo sabia que la capital econòmica i cultural de la Francònia -on, a més de cervesa, també hi ha bons vins- era una referència essencial pels cèlebres judicis als principals criminals del nazisme. A les imatges podeu veure la sala on van tenir lloc tal com és actualment, i també quan s’hi protagonitzava aquell intent perquè el món pogués començar a redimir-se d’una de les seves aventures més tèrboles. Però el que no sabia -sempre ens manca, en el coneixement de la història, alguna dada essencial- és que Nuremberg havia estat, durant uns quants anys, l’escenari màxim de l’exaltació nazi, l’entorn on el Führer i els seus nombrosos partidaris feien les desfilades que sublimaven aquelles expressions d’odi, d’horror i de destrucció.

Aquest espai -que a la imatge adjunta podeu entreveure en ple funcionament, l’any 1935- es pot visitar avui, convenientment desnazificat. El conjunt del complex, que inclou un centre d’interpretació molt exhaustiu -a l’estil alemany-, fa posar literalment els pèls de punta, i més encara quan la nova ultradreta germànica acaba d’entrar amb força al Bundestag.

Però fugim d’aquell gran infern i accedim a passejar, al costat del Danubi, per l’històrica Ratisbona, coneguda com a Regensburg en alemany…

O donem la volta completa a Nördlingen mitjançant la seva muralla…

O visitem Rothenbug ob der Tauber, un d’aquests pobles veritablement de postal

O tresquem pel plaent -com tants entorns germànics similars- parc natural d’Altmühltal

O per un altre d’aquests espais, el pioner Parc Nacional del Bosc Bavarès, declarat el 1970…

O la petita ciutat de Bamberg, també bonica d’allò més…

O Würzburg, amb la imposant residència o palau dels prínceps bisbes, del segle XVIII.

I més indrets i poblacions, encara. En tot cas, amb aquest i l’altre post que li he dedicat, ja veieu que Baviera té, en el seu conjunt, un encant perdurable. Amb un trets culturals, històrics i també religiosos -amb una major presència del catolicisme- que la singularitzen dins del conjunt alemany, sense necessitat de prescindir-ne…

Adoneu-vos, sobretot aquests dies, que l’actualitat i la història de Catalunya van per camins diferents. Però ara retinguem -ens convé- la gresca bavaresa. Per exemple -encara que no sigui tan famós com l’Oktoberfest muniquesa-, la del Gäubodenvolkfest o festival de la cervesa d’Straubing que té lloc, precisament, a l’agost.

https://www.volksfest-straubing.de/videos-2015.html

Bona degustació!!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.