BARACK OBAMA: Per uns altres Estats Units?
L’únic senador negre dels USA intentarà convertir-se en el primer president no blanc del que és, ara com ara, el país més poderós del món. Si aquest demòcrata, des d’Illinois, ho aconseguís, seria símptoma que canvia alguna cosa, malgrat tot.
Barack Obama va confirmar recentment que competirà per la Casa Blanca pel Partit Demòcrata. Això vol dir que competirà, en primer lloc, amb Hillary Clinton, la tibada però no pas incompetent exprimera dama. Llàstima que des d’aquí no podem votar l’un o l’altra i, sobretot, no podem votar contra els que vulguin repetir el malson de Bush.
Com que acostumo a defensar causes perdudes -no és així necessàriament en el cas de Ségolène Royal a França-, crec que al món podria convenir-li que ara fos l’hora d’Obama. Polític carismàtic però amb poca experiència, interessant tant pel que fa a la política exterior -ferm opositor des de sempre a la guerra iraquiana- com agosarat en política interior, si aconseguís primer la nominació i després la cadira presidencial voldria dir que el gran país és capaç d’evolucionar, malgrat tot.
Potser això sigui, segons com, somniar truites. El cas és que, tot i que units pel paraigua comú d’un quasi obligat capitalisme, mai no he cregut que demòcrates i republicans fossin el mateix. L’ombra de Kennedy continua sent allargada, Bill Clinton va ser un bon president i Jimmy Carter, si més no, és un personatge fermament compromès amb els drets humans i la pau al món.
Sigui com sigui, els USA i la resta d’actors en l’ordre internacional haurien d’estar prou preparats perquè un dirigent de color i de vàlua contrastada arribés a president. És clar que, llegint El Temps d’aquesta setmana, m’assabento de la possibilitat que Al Gore pugui tornar a presentar-se. En aquest cas, si un ticket així fos possible, jo preferiria Gore de president i Obama de vicepresident. I és que també m’agradaria que des de dalt de tot s’apostés amb força, com fa Gore amb prou ressò, per un món sostenible…
Sovint costa prou, no ser anti-nordamericà, però val la pena resistir-s’hi.
Si en algun país occidental pot haver-hi un president negre aquest és els Estats Units. Aquesta vegada ens ho podriem trobar per partida doble en cas que Condoleza Rice també decideixi unir-se a la cursa.
Voldria creure encara en la política però cada cop és més flagrant que qui té les veritables regnes de les decisions sobre el món és qui té el poder econòmic i no qui té el poder polític. El partit demòcrata està disposat a renovar la política dels EUA però, podrà? Crec que ha arribat l’hora d’ajudar els nostres governs i plantejar a nivell global, ara que aquesta paraula està tant de moda, un duel, que pot acabar en diàleg, entre les dues veritables potències d’aquest món: els qui tenen el poder econòmic i els qui els hi atorguem, o sigui, els consumidors. És hora que ens adonem del poder que tenim a les nostres mans, ens espolsem la mandra i ens organitzem per decidir cap a on volem que vagi aquest nostre món. D’això en depèn el futur dels nostres fills, de la nostra civilització i del nostre planeta!