Baix cost, baix nivell
"Estem assistint a la fi de la classe mitjana i al naixement d’una nova classe de masses caracteritzada pel consum de baix cost". Així comença -tradueixo de l’espanyol- el seu interessant i revelador article Salvador Cardús a La Vanguardia d’avui.
Tinc una certa devoció pels articles de Salvador Cardús bàsicament per tres raons: 1) Ens coneixem -tot i que no ens veiem sovint- des de fa un munt de temps. 2) És de la meva ciutat, Terrassa, i ha esdevingut una de les millors aportacions que els egarencs hem fet a la sociologia, el periodisme, l’educació i la cultura en un sentit ampli durant les darreres dècades. 3) Té una reconeguda capacitat d’anàlisi i, el dia que l’article li surt de primera -a part dels llibres, les intervencions radiofòniques, etc.-, ja n’hi ha per sucar-hi pa!
Aquest és el cas d’avui amb Universidad, también "low cost", un dels articles més interessants que he llegit darrerament i prou reveladors de l’esperit de l’època. Com diu Cardús, som en temps de baix cost, i no solament per les tarifes aèries…
La seva anàlisi es recolza en un assaig que aconsella, El fin de la clase media, dels italians Massimo Gaggi i Edoardo Narduzzi, publicat l’any passat per Ediciones Lengua de Trapo. En síntesi, alguns dels trets dels nous temps serien els següents:
– Un món on les ideologies comptaran cada cop menys.
– Decidit a procurar-se béns i serveis al millor preu possible.
– Increment de l’abstenció electoral i de la manca de participació en els afers col·lectius.
– És preferible la quantitat de serveis que no pas la seva qualitat.
– La premsa de pagament, per la seva informació i anàlisi excessius, perdrà un cert sentit.
– La informació tindrà un farciment cada cop més anecdòtic.
Després, el Salvador, professor i bon coneixedor del món universitari, s’estén una mica en la concreció del sistema low cost també en aquest àmbit. Aquí m’hi perdo una mica. Vaig distanciar-me ja fa anys de l’ambient acadèmic i no sóc gens expert en aquestes qüestions. Però no puc trigar massa a interessar-m’hi, poc o molt: les meves dues filles esdevindran, si tot va bé, universitàries d’aquí a relativament poc temps.
El final de l’article és dur, perquè la realitat d’avui -i la que sembla que s’instal·la- esdevé més dura del que a voltes volem creure’ns. Segons Gaggi i Narduzzi, la classe mitjana -un dels motors de la societat en el darrer mig segle- es dissoldrà per a donar pas a:
1) Una burgesia del coneixement, formada per tecnòcrates molt ben pagats.
2) La nova classe de masses, consumidora poc exigent, sense referents culturals ni socials, apàtica en l’aspecte polític, buida en l’aspecte ideològic, menys familiar des d’un punt de vista ortodox, poc influïda pel sistema educatiu…
Cada cop hi ha més gent -sobretot, a les grans concentracions urbanes- que pertany de ple al nou i gran col·lectiu. Siguin immigrants a algun lloc o del propi país. A aquestes persones els preocupa relativament poc la cohesió social, passen progressivament dels polítics i de les institucions i prefiguren un segle XXI de progressos democràtics i humanistes, si més no, boirosos.
Em temo que la nova classe no llegirà amb facilitat l’article de Cardús. I no és perquè el diari del grup Godó valgui tant o no es pugui trobar a molts bars o a qualsevol biblioteca. Per si de cas -i per si podeu pensar una mica més sobre el baix nivell que implica el baix cost progressivament instal·lat a l’ambient-, us n’he fet cinc cèntims.
Tot i que ja sé que vosaltres no sou, suposo, low cost… encara que pugueu agafar -com ho he fet jo mateix- algun vol barat de tant en tant.
Sembla una idea-premonició interessant, i la veig força encertada. És una dicotomia social total: uns que decideixen el seu futur, uns altres a qui li decideixen el seu futur; uns amb un present de qualitat, uns altres amb un present de baix cost… Quin dia va sortir, aquest article? El podries penjar, si més no? Salut i gràcies.