A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

AZNAVOUR al Liceu… amb 90 anys!!!

Sense categoria
A la xarxa hi trobareu moltes imatges, de Charles Aznavour, i la que penjo ara -òbviament de fa temps- vol donar a entendre que es tracta d’un mite. I és que, efectivament, és així: un artista francès emblemàtic i un europeu mític… que ja té 90 anys i que encara actua. Com ho va fer ahir a la nit, al Gran Teatre del Liceu.

Havia decidit no perdre’m l’ocasió, tot i que els preus no fossin, precisament, barats. Pensava: 1) No l’has anat a sentir mai. 2) Qui sap si tornarà a actuar a Barcelona. 3) És possible que es retiri un any d’aquests. 4) I encara pitjor, però aquest fill d’armenis, nascut el 1924 a París, deu ser com els gats, que tenen set vides…  

Va ser un concert, sobretot, emotiu, perquè el gran intèrpret i autor de la chanson –a més d’actor de cinema- es mou damunt l’escenari amb alguna dificultat, però tampoc tantes. Fins i tot es va marcar uns passos de ball…

Reté, en una part no gens menyspreable, la gran veu que ha tingut. I manté -això, sobretot- una forta personalitat. Als seus increïbles 90 anys, conserva encara un aire seductor, conscient com és del pas del temps, però sense regust de derrota.

Cançons com La bohème, La Mamma, Après l’amour, Que c’est triste Venice, Parce que, Mourir d’amour, Comme ils disant, Sur ma vie i tantes altres han encisat ja diverses generacions. A mi -que l’he seguit d’una manera molt relativa- hi ha temes que em plauen molt i n’hi ha que no tant, però quan escoltes els millors gaudeixes de ple. I encara més quan l’orquestra sona tan bé com ho feia la del Liceu…

Per a tenir-lo més, vull retenir-lo mitjançant el concert commemoratiu a París dels seus 80 anys
http://youtu.be/yZLRrNFZN50. A poc més d’una hora a l’escenari, hi canta Je voyage fent duet amb la seva filla Katia -membre del seu grup d’acompanyament-, igual que ho va fer ahir. El temps passa i no passa… 

Aquest concert de fa una dècada, quan es trobava encara en plena forma -sense menystenir l’estat actual-, també és una manera oportuna perquè el conegueu millor, si s’escau. Us sentireu molt a prop d’una icona, la de Charles Aznavour, poc menys que eterna. Amb xifres de rècord Guinnes: debut als escenaris amb només 9 anys, el 1933; més de 50 discos publicats, amb 100 milions de còpies venudes…

A la parada “Liceu” del metro hi vaig trobar la Montserrat, que –francòfila com és – també s’havia sentit atreta per la crida aznavouriana. “La darrera vegada que vaig escoltar-lo va ser al festival de Cap Roig, ara fa quatre anys. Vaig pensar que seria la darrera, i mira tu…”

Certament, hi ha coses molt insòlites. Com que un artista encara sigui, als 90, carn d’escenari

  1. Tens raó, hi han coses que sembla que no puguin ser …. La teva crònica del concert m’ha demostrat que sí, que el senyor Aznavour amb 90 anys, encara es pot moure meravellosament bé a dalt d’un escenari cantant les seves cançons.
    Fantàstic !
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.