A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

AZNAR és gran, més del que us creieu…

General
No em refereixo, és clar, a José María Aznar, del pensament i l’actuació política del qual em situo exactament als antípodes. Us parlo del cantant, autor i músic argentí Pedro Aznar, que crec que té una gran qualitat i que trobo que és poc conegut entre nosaltres.

Aquest Aznar, en concret, és de Buenos Aires, de la collita del 59. No el conec encara prou, però trobo que aprofundir en la seva obra i la seva trajectòria s’ho val. No deu ser per casualitat que als primers anys 80 formés part del grup del mític jazzman nord-americà Pat Metheny… I és que ha tocat jazz, ha fet rock, ha conreat la tradició musical argentina, és cantautor, arranjador, director d’orquestra, poeta, multiinstrumentista…

Tot plegat s’ho val. Per això, a Pedro Aznar jo li dic, com a la independència catalana, plenament que sí: vaja, “sí-sí”.  

Ja us en parlava al post “Llatins de luxe”      http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/222761, que em complau molt haver penjat en aquest bloc ara fa ben poc més d’un any. En aquella ocasió, eren les seves captivadores Décimas les que m’atreien decididament, i volia que a vosaltres us passés el mateix.

Però aquesta només és una de les moltes cançons que em poden -i us poden- agradar. Com també, per exemple, aquesta magnífica Zamba del carnaval http://youtu.be/g5PR69E4Mkk. O A cada hombre, a cada mujer http://youtu.be/U00VKNfibng. O Deja la vida volar http://youtu.be/ICxt3g2JJXw, preciós i vellutat tema del sempre gran, i enyorat, Víctor Jara

 
El seu web http://www.pedroaznar.com.ar/ us permetrà conèixer-lo millor. Adonar-vos que Pedro Aznar és un artista multifacètic, exponent del millor relat musical i cultural argentí. En el qual conviuen adequadament la tradició (Atahualpa, Larralde, Cafrune, Cabral…) i la modernitat (Ariel Rot, Fito Páez, Calamaro… tot i que admeto que tots aquests m’interessen menys). 

Una Argentina que, no cal dir, té també en el tango una altra gran font de referències sonores: ¿oi, amiga Mayte Caparrós
http://www.maytecaparros.com/, que vas venir fa anys a Barcelona per a delectar-nos amb tot l’encís del gènere?

L’impuls divers i realment transversal que correspon a un país que també ha patit molt, però que no ha perdut la memòria. I des del qual, ara mateix, se’ns ajuda adequadament a esclarir el “cas” Puig Antich, si és que això és possible… 

Una terra que no conec directament, però on potser ja hagués anat si ens haguéssim continuat cartejant amb un parent llunyà que hi tinc, nascut a la ciutat de Quilmes, prop de Buenos Aires. Ho fèiem de joves, a l’era pleistozènica d’abans d’Internet. Anys després, ell i la seva família van visitar Catalunya, però el distanciament ja feia estralls: no vaig aconseguir ni que prenguéssim junts un cafè… o un mate, que tampoc no hagués estat gens malament.

Mentrestant, ja us dic: l’Aznar -el Pedro, clar- és gran, molt gran… Us convido a descobrir-lo. Tot un plaer…
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.