AZNAR és gran, més del que us creieu…
Aquest Aznar, en concret, és de Buenos Aires, de la collita del 59. No el conec encara prou, però trobo que aprofundir en la seva obra i la seva trajectòria s’ho val. No deu ser per casualitat que als primers anys 80 formés part del grup del mític jazzman nord-americà Pat Metheny… I és que ha tocat jazz, ha fet rock, ha conreat la tradició musical argentina, és cantautor, arranjador, director d’orquestra, poeta, multiinstrumentista…
Tot plegat s’ho val. Per això, a Pedro Aznar jo li dic, com a la independència catalana, plenament que sí: vaja, “sí-sí”.
El seu web http://www.pedroaznar.com.ar/ us permetrà conèixer-lo millor. Adonar-vos que Pedro Aznar és un artista multifacètic, exponent del millor relat musical i cultural argentí. En el qual conviuen adequadament la tradició (Atahualpa, Larralde, Cafrune, Cabral…) i la modernitat (Ariel Rot, Fito Páez, Calamaro… tot i que admeto que tots aquests m’interessen menys).
Una Argentina que, no cal dir, té també en el tango una altra gran font de referències sonores: ¿oi, amiga Mayte Caparrós
http://www.maytecaparros.com/, que vas venir fa anys a Barcelona per a delectar-nos amb tot l’encís del gènere?
Una terra que no conec directament, però on potser ja hagués anat si ens haguéssim continuat cartejant amb un parent llunyà que hi tinc, nascut a la ciutat de Quilmes, prop de Buenos Aires. Ho fèiem de joves, a l’era pleistozènica d’abans d’Internet. Anys després, ell i la seva família van visitar Catalunya, però el distanciament ja feia estralls: no vaig aconseguir ni que prenguéssim junts un cafè… o un mate, que tampoc no hagués estat gens malament.
Mentrestant, ja us dic: l’Aznar -el Pedro, clar- és gran, molt gran… Us convido a descobrir-lo. Tot un plaer…