AUTE, t’he “atrapat”, per fi !!!
Tot arriba, i també ho havia de fer el dia que anés a veure en directe Luis Eduardo Aute. M’hagués agradat aconseguir-ho abans més d’un cop, però sempre fallava alguna cosa en l’últim moment. Divendres passat actuava a la Sala Pau Casals de L’Auditori a manera de preludi del Barnasants 2011, i vaig dir-me: “Aquesta vegada, sí!”
El cantant i autor espanyol d’origen filipí -que de jove va viure un temps a l’exvila de Gràcia- hi presentava, entre d’altres, els temes del seu nou disc Intemperie. Un d’aquests temes és “Somnis de la plaça Rovira”, que podeu escoltar al vídeo adjunt i que ens demostra que Aute és capaç de cantar en català des de la proximitat i el gran respecte que sent per la nostra cultura.
Pocs artistes com LE Aute són tan representatius no solament d’excel·lència estètica, sinó d’una determinada manera d’entendre el món. Un món que dóna moltes voltes, però que en la coherència, la lucidesa i la qualitat sempre hi tindrà valors sòlids. Des de fa uns quants decennis, Aute [http://www.clubcultura.com/clubmusica/clubmusicos/aute/home.htm] ], ha posat tot el seu potencial creatiu -i no solament des del camp de la música- al servei d’aquests valors.
El vaig trobar pletòric de forma artística i amb moltes ganes d’agradar el públic barceloní. Curull de referències culturals, va presentar el concert en un català prou correcte. El seu pare era d’aquí i sembla que això -i els anys passats a la gracienca plaça Rovira i Trias- li ha deixat petja. Amb la seva coneguda sensibilitat, va cantar gairebé tres hores seguides, la qual cosa té el seu mèrit. L’aplaudia un públic extasiat i nombrós, entre el qual vaig distingir-hi el col·lega Joan Isaac -intèrpret de les tan reeixides versions d’Auteclàssic-, un polític com Joan Herrera i el periodista Antoni Batista, autor d’una biografia de Raimon.
El seu repertori, com ja deveu saber, està format per un gran nombre de temes, entre els quals n’hi ha de veritablement sublims. No tenia cap dubte, doncs, que finalment coneixia més de prop un dels màxims referents de la cançó d’autor, aquí i arreu. Per això, a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/161032 ja vaig expressar, més que la meva fidelitat a la seva obra, la que ell -sense saber-ho- m’ha tingut sempre.
El proverbial sentit crític autesià fa que les lletres mantinguin un interès sostingut, fins i tot les -en aparença- menys transcendents. Des del punt de vista musical, només fluixeja en algun tema rítmic. Però el millor Aute és, sobretot, el que s’embolcalla en músiques pausades que -amb l’acompanyament d’una veu atractivament robusta- aconsegueixen sonoritats, sovint, majestuoses. Fluències des de les quals desenvolupa històries plenes de poesia i idees habitualment contràries al sistema, tot i que admet que ni ell ni pràcticament ningú no tenen, a hores d’ara, cap alternativa vàlida.
“Prefereixo no pensar en el que podria ocórrer si la cultura, la reflexió, la curiositat i la creació deixessin d’existir”, diu el de Manila. Sí, val més no pensar-hi…
Ja ho veus Joan que bé que des d’aquí lluny de Gràcia em recordes que pel barri hi va viure Aute. No he pogut obrir els videos que has inserit, diuen que no puc des del país que estic. No sé coses de l’internet.
Segueixo llegint els teus posts i que continuin.
Sempre ens quedarà l’AUTE.
Quina llàstima Montse que no hagis pogut obrir el vídeo… A mi m’ha emocionat molt tornar a escoltar la cançó i les imatges de la plaça m’han fet venir moltes ganes d’anar-hi un dia d’aquests. Gràcies Joan, tornar a sentir l’Aute i la potència de la seva poesia a voltes crua i dura, a vegades surrealista, però sempre tendra, m’han retornat la nostàlgia d’aquelles cançons d’abans tan conegudes: De alguna manera, Al alba, Volver a verte, Mojándolo todo, Quiero vivir contigo… i tantes més que ara no recordo. En qualsevol cas, val la pena tornar-les a escoltar i conéixer les noves!.