A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

ÀNGELS SANS “ressuscita” en ple Barri Gòtic

General
Ja us vaig parlar fa uns mesos de la valuosa i enyorada artista tèxtil barcelonina Àngels Sans. El lliurament de documentació que en vaig fer al Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat del Vallès va ser, per a mi, una experiència satisfactòria i un primer pas, després d’anys d’oblit, en la seva recuperació…

Ara s’acaba de donar un nou impuls en aquest sentit, encara més directe: MX Espai, al barceloní carrer de la Llibreteria, a tocar de la plaça de Sant Jaume, homenatja l’Àngels en la mostra Re-visions, on s’exposen materials sobre ella i també obres i referències d’altres creadors. Entre els quals, la codirectora de la galeria i també referent de l’art tèxtil i més àmpliament contemporani Marga Ximenez, a qui cal agrair l’interès i l’oportunitat de la iniciativa. 

Després d’anys de silenci -n’havien passat uns quants des de la seva mort, el 1987-, una de les meves primeres activitats del 2013 va ser dipositar, a l’antiga Casa Aymat santcugatenca -seu del Museu del Tapís Contemporani-, referències humanes i artístiques d’Àngels Sans http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/237904. Calia, sí. Ja tocava…

Ara hi ha en marxa una iniciativa ben valuosa per a preservar la memòria d’una creadora que hagués pogut anar molt més lluny per poc que la sort -vull dir la salut, condicionada per la malaltia- l’hagués acompanyat.

Re-visions. Del tapís a l’art tèxtil / De l’art tèxtil a l’art és una exposició que inclou referències de l’Àngels i també obres i materials sobre altres artistes. L’MX Espai 1010 http://www.mxespai.com resulta visualment i ambientalment agradable, en ple Barri Gòtic, com a nucli preuat d’història i art.

En les fotografies, cartells, fullets, recensions i notícies d’AS, ben distribuïdes per les vitrines, podem conèixer i retenir els trets essencials de l’artista: la seva qualitat, l’anticonvencionalitat, el sentit de la recerca… La duresa de la seva personalitat, que la malaltia condicionava i la seva producció reflectia tan bé.

Singularment, pel que fa a les caixes, autèntics testimonis de vida i, segons com, premonicions de la mort. Petits espais tridimensionals com, per exemple, l’Equipatge (1978) de la fotografia. Àmbits en principi closos, però oberts i plens de tendresa des d’una gran sensibilitat. Marcats per una tragèdia íntima que maldava per superar-se, gairebé sola contra el món, però plena d’energia…

Re-visions, en format bàsicament d’arxiu, ens apropa altres formes expressives. Les de creadors com Ramon Guillen-Balmes -també desaparegut, i a qui es recorda especialment-, o Tom Pupkiewicz, Mariona Sanahuja, Dominique Charrié, Anita Gandahl, Lluís Llibre, Lisa Rehsteiner, Elena Tondi i la pròpia Marga Ximenez com a impulsora -juntament amb Nora Ancarola, també codirectora de l’MX Espai– d’aquesta sensible, sentida i emotiva mostra. Prevista fins a finals de maig, probablement es podrà visitar fins que s’acabi el juny.

Pel que fa a l’Àngels Sans, cal donar nous passos i avançar, sobretot, en la recuperació física de la seva obra. S’hi està treballant, i segur que l’esforç donarà els seus fruits. La memòria de l’artista i la seva creativitat bé que s’ho mereixen…
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.