A la brasa i al caliu

I si hi afegim la seva animació proverbial -gairebé més pròpia d’una ciutat mediterrània-, ens trobem, en conjunt, amb una capital relaxada, no cal dir que també en els costums. Amb pràctiques pròpies -la prostitució controlada del Barri Roig, les herbes que es fumen a molts bars…- que xoquen, encara, amb moltes mentalitats.

Però la millor manera que té el turista de copsar l’esperit de la tòpica Venècia del Nord és transitar-la a peu, perquè el centre -delimitat pels anells d’aigua- és força a l’abast. I amb el complement -indispensable- d’algun recorregut aquàtic per a rematar la jugada. 

A peu o amb barcassa, admirareu les característiques i estretes façanes dels immobles, un nombre important dels quals va ser construït al segle XVII, l’època d’or de la civilització neerlandesa. Això era quan els Països Baixos van aconseguir treure’s del damunt la dominació espanyola -i no vull establir, ara, cap mena de paral·lelisme interessat…

I és que la magnificència amsterdamesa es basa en el continuum del conjunt urbà, més que no pas en monuments singulars. N’hi ha uns quants -l’estació central, el Rijksmuseum, el Palau Reial, les kerk (esglésies) Oude i Nieuwe, el Museu Van Gogh, el museu científic Nemo…-, però el tot encisa més que les parts. I és que cal tenir en compte que a la ciutat hi ha catalogats… més de 7.000 edificis d’interès històric!      

A banda de passejar-nos-hi -inclòs el periple pel singular barri del Jordan-, a Amsterdam no vam tenir temps d’efectuar-hi moltes visites. Però no ens volíem deixar perdre la de la casa-museu d’Anna Frank, un lloc de memòria indispensable per a la consciència europea [www.annefrank.org]. La tràgica sort que va córrer aquella noia jueva -singularitzada, entre els milions de víctimes del nazisme, pel seu mític diari– apel·la i commou alhora la nostra consciència de persones que no volem perdre la dignitat i la llibertat, individuals i col·lectives.

Ha plogut una mica des d’aquella època de tanta dissort i Amsterdam se’ns apareix com una ciutat relaxada, per l’aigua, per l’ambient i pels costums. I anava a dir que també relaxant… si no fos perquè un dia de la primera setmana d’agost ens vam topar amb l’Amsterdam Gay Pride [www.amsterdamgaypride.nl]. En fi, no cal que us en detalli quanta disbauxa…

Per tot plegat, Amsterdam -ciutat més aviat situada al nord d’Europa- se’ns apareix gairebé com una urbs del sud que paga la pena de conèixer i, encara més, de tenir la sort d’haver-hi viscut una temporada. Si algunes i alguns heu pogut gaudir d’aquestes circumstàncies -millor de les dues- suposo que m’ho sabreu corroborar.