A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

ALEMANYA: Mercats de Nadal amb clima gèlid… i VI CALENT

Nadal Br

Els Mercats de Nadal a Alemanya -com a molts llocs del centre d’Europa- tenen tot l’encís de què havíem sentit parlar. Hi hem anat ja fa alguns dies i puc corroborar-ho. A la imatge hi veieu el de Braunschweig, a la Baixa Saxònia, on la Laia, actualment, viu i treballa.

Plegats hem visitat aquest i també els de Goslar -una mica més al centre del país- i Bremen -més cap amunt, ja a prop de la Mar del Nord.

Els Mercats de Nadal alemanys –Weihnachtsmarkt– duren, poc o molt, de l’Advent a Cap d’Any. Són extensos, perquè es distribueixen per diverses places d’un mateix entorn. I són més imposants que la nostra Fira de Santa Llúcia o els més modestos -i de poca durada- mercats de nadal que es munten per viles i comarques. Per això esdevenen un plaent lloc de trobada a l’aire lliure -amb temperatures força més baixes que aquí- de bona part de la comunitat.

Les casetes acostumen a ser grans, de fusta ben treballada i molt ben guarnides. Hi ha detalls per a comprar -en general , no gens barroers- i també teca i mam per a ingerir, que és el que més va a fer-hi la gentada. Com a alguns altres països de l’entorn, hi destaca un vi amb espècies –gluhwein– que es pren calent i servit de més d’una manera. A mi, que m’agrada el vi, no em va semblar res de l’altre món, però passa bé enmig del fred que ja es fa notar de valent a finals de tardor…

La tradició protestant -com sabeu, més austera que la nostra- fa que els ornaments públics i privats d’aquestes Festes siguin presents en la vida col·lectiva, però no amb la profusió ni ostentació d’aquí. I no contempla -això sí que s’ho perden molts alemanys, però no pas tots- els Reis d’Orient, l’única monarquia avui digna de respecte… O sigui que el cicle d’obsequis no cal que s’allargui tant.

Ja hi havíem estat fa uns mesos, però vam tornar a valorar Braunschweig, la imposant -tot i que en part destruïda per les ferides de la història recent- ciutat del lleó per la seva tradició medieval. Vam admirar la més petita vila de Goslar, enmig del massís del Harz, amb les cases embigades tan característiques d’aquesta part d’Europa. I ens va impressionar la bellesa del centre de Bremen, la ciutat dels músics del conte dels germans Grimm, l’estàtua representativa dels quatre animals del qual contempleu a la imatge.

Músics Bremen

Ai, aquesta Alemanya que sovint ens enamora però que, a voltes, tant ens ha fet patir! Aquesta civilització germànica fundacional de la moderna Europa, amb qui mantenim, encara avui, una relació d’amor-odi… Aquest entorn teutó que sento ara més a prop meu des que beneficia -en el present i sobretot de cara al progrés de futur- la meva Laia estimada!

Per això em complau molt que aquest post sigui exactament el 400 d’un bloc que es manté en actiu des de començaments del 2007 i que no té data de caducitat, per ara…

Bon Nadal!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.