Ai, DOMINIQUE!
Innocent o culpable, monsieur Dominique Strauss-Kahn? Només la justícia -ni que sigui l’americana- pot determinar-ho. Però l’opinió pública internacional -potser no tant la francesa- ja t’ha jutjat, i més aviat condemnat. No se t’acusa de ser un seductor -que ho ets, sembla clar-, sinó de delictes molt greus. Presumpció d’innocència? La tens tota, i per això cal aclarir el teu cas.
Delinqüent o no, és obvi -no només pel teu càrrec de director gerent del Fons Monetari Internacional- que eres un home poderós, amb un tren de vida molt alt. Això, ¿és incompatible amb el fet ser un líder socialista, a França o arreu? Jo crec que, si més no moralment, hauria de ser-ho. A menys que les paraules –socialisme, esquerra…– ja no vulguin dir res, i només expressin vagues aparences…
En el món, hi ha gent poderosa i hi ha gent -la majoria- que no ho és. Però resulta just que, d’entrada, valgui tant el testimoni d’una cambrera com el d’un brillant economista, advocat i polític. Ni que aquest es pugui pagar molt bons advocats al seu torn, com és el teu cas, Dominique.
D’origen jueu i de filiació maçònica -dos atributs interessants que no et fan ni millor ni pitjor-, pots haver estat víctima d’un complot, però encara és d’hora per saber-ho. Et poden haver parat una trampa -però tu hauries picat de seguida, endut per les teves incontrolables pulsions. O seria, tot plegat -l’intent de violació, entre d’altres acusacions greus-, una lamentable certesa…
DSK, t’has ben perdut. Receptaves austeritat monetària col·lectiva, però sembla que no hauries estat capaç d’aplicar-te contenció en el pla individual. Ai, Dominique! Un alt executiu internacional com tu, que duia bé els afers professionals però es veu que els personals anaven com més descordats. T’envegen que siguis un seductor, però no et perdonen que, com a presumpte delinqüent sexual, pugui haver-hi, fins i tot, casos anteriors…
En fi, ja t’ho faràs amb la teva delicada circumstància. Però, més que el que et passa personalment, a mi em preocupa que fossis la gran esperança blanca -i no ho dic, precisament, pel color del cabell- del socialisme de França i de la seva gauche. ¿Es pot ser progressista en les idees i poc solidari en les actituds? Si fem cas de la que en diuen la gauche caviar, potser sí. Però això no deixa de suposar una mena de disfunció que no contribueix a fer millor, precisament, el futur de la Humanitat.
Monsieur Sarkozy, a hores d’ara, deu estar exultant. És ell, el complotista? No ho crec, però, si ho fos, trigarem a saber-ho… Mentrestant, Dominique, amb les teves maneres de fer abones les tesis més populistes, allò de: “Tots els polítics són iguals”. Jo, aquests cants de sirena, no els he atès mai, però és cert que de vegades ho fan -ho feu- ben difícil…
Com més se sabia d’aquesta història més ferum feia. Primer deien que s’escapava i després se sap que va trucar a l’hotel i va comunicar que era a l’aeroport. És a dir, que si és un violador l’haurien de condemnar per imbècil. Només cal veure com camina per adonar-se que no està l’home per fer gaires carreres. Tant de bo estigui a temps per presentar-se a les eleccions franceses perquè és una manipulació tant clara com horrible.