A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

ADAMO… i DONOVAN

Sense categoria

La globalització fa estralls. Tanta informació a la xarxa i continuem estant força desinformats. Et porten per on volen, però, de tant en tant, s’obre alguna escletxa. El cas d’Adamo, per exemple, que va actuar per Barcelona després de divuit anys amb gran èxit, un perfum que arreu no l’ha abandonat. O de Donovan, que continua cantant quan aquí el recorden ben pocs. 

Salvatore Adamo va actuar al Palau de la Música Catalana, dins el VIII Festival de Mil·leni, l’11 de gener, pocs dies abans d’iniciar-se aquest bloc. Ja l’havia d’haver fer sortir abans i al final no he pogut resistir-m’hi. Va ser un retrobament fantàstic i emotiu, un autèntic revival amb un Palau ple a vessar, tot i que tinc la sensació que jo, amb gairebé 52 anys, era un dels espectadors menys veterans. L’etiqueta massa tòpica -com totes- que és un cantant per a carrosses continua funcionant. Per què? Jo ja era romàntic de ben jove, continuo sento ara. Per això l’artista sicilià-belga m’agradava aleshores, i em continua agradant.

Va cantar moltes de les antigues cançons, i massa en castellà –Mis manos en tu cintura, Un mechón de tu cabello, La noche, Cae la nieve… Esperem que no trigui a tornar, com ens va prometre als admiradors, i que ho faci preferentment en francès i amb cançons més noves. I que continüï dient en català -com feia quan, al final, no el deixàvem marxar- "Bona nit, amics i amigues".

Molts rams de flors entre cançó i cançó, molt saber estar damunt l’escenari, molta accessibilitat per al públic i nul·la prepotència, en un moment en què trobem tan inútil que, a la mínima coseta destacada que fa, es creu important… Potser és que Adamo, que fa tres anys va estar apartat un temps dels escenaris per una hemorràgia cerebral, ja no necessita creure-s’ho.

No sé per quina associació d’idees, el seu cas, sense tenir res a veure, m’ha portat al d’un altre cantant amb una D destacada al nom, el de l’escocès Donovan, Donovan Leicht en la vida real. Us en recordeu? Jo l’havia seguit, però no tant com Adamo, i he usat ara les pròpies eines de la globalització per a adonar-me que, com en el cas adamesc, la globalització, sovint, ens manté força desinformats.

Donovan té una web la mar d’interessant –www.donovan.ie– que us convido a consultar. Avui, malgrat que el seu ressò no és el d’abans, continua en actiu i el 2005 va publicar Beat Cafe, treball molt elegiat per la crítica.

Adamo, del que feia temps que no sabíem res; Donovan, pràcticament missing… i no parem de sentir arreu músiques sovint poc interessants que ni ens entretenen. És clar que també avui s’escolten sons nous que valen la pena. Abans i ara, cal saber triar i, sobretot, interessar-se per conèixer.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.