ADAMO al Palau: “Avec plaisir… malgré tout”
Amb les noves cançons de l’àlbum La grande roue i moltes de les de sempre, Adamo seduí novament un públic madur i molt entregat. És charmant, sap estar damunt l’escenari i no ha perdut del tot -si més no, en l’actitud- la lluïssor juvenil. Tot i que més d’un i de dos temes sonin demodés. Sí que m’ho semblen -o m’interessen menys- diversos dels més rítmics. En canvi, la força melòdica, la tendresa de les balades, la crida constant a l’amor, a la felicitat i a la bellesa, és el que encara conserva tot l’atractiu…
Vaig tenir aviat la sensació que m’ho passaria bé amb moltes de les cançons de cadència dolça i lenta, i menys amb altres que, sobretot les més rítmiques i de to festivaler, m’atreuen ben poc. En conjunt, potser vaig gaudir més -en part, per la descoberta en directe– l’altra vegada que el vaig anar a escoltar al mateix Palau, l’any 2007. Me’n va sortir un post -molt a l’inici d’aquest bloc- en què, curiosament, associava Adamo amb el cantautor escocès Donovan http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/37698, quan són dos artistes que han tingut, realment, ben poc a veure.
Cançons belles, com En bandoulière, La nuit, Ton nom, Tombe la neige
http://youtu.be/K-DKXuWuoYM… i tantes d’altres. Cançons més cívicament compromeses, com Inch’allah http://youtu.be/CWPxF5NA29k; o Mourir dans tes bras, dedicada a Jan Palach, l’heroi de la primavera de Praga http://youtu.be/MzgoFyCfMPo.
O la sorpresa agradable que va ser, per exemple, un gran tema que no coneixia, La beauté des femmes http://youtu.be/towA-NlvuIE, que us ofereixo en un vídeo en el qual curiosament -o no tant- hi apareix la imatge de l’actriu Julie Gayet, l’amant actual del ciutadà François Hollande…
Però això ja són figues d’un altre paner. Retinguem la veu vellutada, característicament empastada, d’aquest llatí i centreuropeu. Quedem-nos amb el parfum des roses que encara desprèn Adamo, a qui el gran Jacques Brel motejava com el “tendre jardiner de l’amor”. No li tinguem en compte aquelles músiques que -si més no per a mi- són més banals. Sapiguem mantenir, com ho fa ell, la bellesa, la calidesa, la tendresa, l’emoció… en un món sovint tan aspre. Per a protegir-nos, en tots els aspectes, de tants enemics, interiors i exteriors.