4-F: farts? Astorats!!
El cas 4-F no sé si ens té farts, però crec que astorats. Entretingudes i entretinguts, admetem-ho, si no fos perquè la Patricia es va suïcidar i hi ha un guàrdia urbà tetraplègic…
El que és evident és que els efectes del passi de Ciutat morta pel 33 han aconseguit que Barcelona sigui una capital encara més viva, però també fosca i, segons com, lamentable. Com ho són, de fet, tantes ciutats, on trobes el millor i el pitjor de la condició humana.
No entraré en els detalls de la qüestió, perquè cada dia surten nous interrogants…
Però constato que:
- Els cossos policials, al nivell que sigui, són un món singular i que, si se sent agredit -com en aquest cas-, pot perdre la professionalitat fàcilment. És clar, també el formen humans…
- El món alternatiu també és especial. Les dones i els homes -sovint joves- que l’integren no són d’una pasta qualsevol. Hagin comès un delicte, o no. Callin quan l’han comès -com podria ser el cas- o siguin empresonats o morts injustament.
- Barcelona, l’any 2006, tenia un alcalde molt fluix, per dir-ho suaument. Un cap blanc clenxinat que per ara no diu res, ben peixat i protegit al seu clos llunyà…
- La televisió -ni que sigui en un canal també força alternatiu– pot tenir efectes devastadors. I, sumada avui a les xarxes socials… l’impacte esdevé multiplicador.
- Les institucions, ai! Ens fan ballar, però també ballen -més que abans- al so que toquem nosaltres…
No sé si val la pena continuar. En tot cas, per mi una de les incògnites del 4-F és: ¿per què tot aquest merder ha emergit precisament ara, en un any tan electoral i a ben pocs mesos de les municipals?
Com es diu en aquests casos, si ho sabeu, podeu ajudar…