A la brasa i al caliu

Sí, ja són quatre anys de donar-vos la llauna d’una manera, crec, mínimament interessant. Ho prova el bon nombre de visites rebudes, més de 27.000 a la portada i prop de 83.000 a les entrades. No està gens malament per a una experiència d’escriptura -i d’imatges, i vídeos, i àudios…- que es complau molt de ser compartida.

En tot aquest temps, he de dir que em sento molt ben acompanyat pels 10 posts més visitats des de l’inici. Us els confio de nou amb l’esquer d’unes descripcions breus. I acumulo forces per a continuar un any més, pel cap baix. Sabent que no cal escriure més del necessari -si pot ser, menys i millor- i que la durada d’un bloc no és eterna tot i que, per les característiques de la xarxa, la seva vida potser sí que ho és…
L’inici del compte enrere va ser un 15 de gener (del 2007)… Però jo prefereixo comptar els aniversaris en renovar-se cada any.

I, un any més, encapçala el top ten la reivindicació de la salut de la placa que ens recorda, en plena Rambla de BCN, el segrest i posterior assassinat de l’històric líder poumista Andreu Nin [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/51847]. Un clam a favor de la llibertat…

En segon lloc, continua forta la recomanació del restaurant Fussimanya [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/39439], o la manera de valorar la tradició gastronòmica del país des de l’entorn osonenc.

Sabeu quins fets tan lamentables van passar a Praga l’any mític del 1968? Segur que ho sabeu, però jo, a la tercera posició d’A la brasa i al caliu[http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/103932], us ho intentava recordar des de l’emoció. 

També m’emocionen, cada tardor, els palosantos [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110346]. Per això en menjo, fins que puc, tants com puc.

El 1951 -quatre anys abans que jo nasqués- hi hagué la primera i mítica vaga de tramvies, un dels episodis més recordats de l’antifranquisme. Però el 57 n’hi va haver una altra que també fou important, tot i que el ressò aconseguit fos menor. Un llibre que la fa protagonista [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/113336] s’encarregà de descobrir-nos-la. 

La Cinta Massip, companya de feina que també és poeta -i de qualitat-, publicà un recull [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/41106] que bé es mereixia el seu propi post.

De la mateixa manera que el gran i enyorat Josep Guinovart n’havia de tenir un altre [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/74562], per l’admiració que li professo i per l’entrevista que em concedí al seu estudi de Can Tieso, des d’on mirava el mar a la muntanya de Castelldefels.

El castell de Sant Ferran, a Figueres [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/98189], bé val una visita. Feu-hi la guerra sense risc i visiteu després -segur que ja ho heu fet- els atractius d’una de les ciutats més vives del nostre país.

Un país que es mereixeria més sort en el món, si més no des del punt de vista de la sobirania. La professora vilanovina Montserrat Guibernau [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/107143], que des de Londres es projecta arreu, és una de les personalitats catalanes que han estudiat millor els fets nacionals.

En desè lloc, Suïssa és un fet nacional ben singular [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/103190], que participa dels molts avantatges de l’espai europeu sense estar integrada a l’estructura de la Unió.

Em sento, com dic, molt ben acompanyat per aquests 10 posts més llegits d’entre els 245 que he estat capaç de penjar al bloc en aquests quatre anys. De la mateixa manera que he tingut una molt bona sortida del 2010 -abans d’ahir, dia 30- en presenciar l’espaterrant Varekai del fabulós Cirque du Soleil. Amb tota la seva bellesa visual, saviesa escènica, subtilesa musical, potència física, força rítmica… Increïble espectacle d’un col·lectiu que fa vibrar les masses d’arreu des de la qualitat més estricta.

Amb tota l’energia que els quebequesos m’han transmès, us desitjo, ara que fa ben poques hores que hem entrat en el nou any, que aquest 2011 doneu el millor de vosaltres mateixes i mateixos. Durant dotze mesos que no sé si seran, justament, els millors… ni que Catalunya ja tingui el Govern dels millors.