A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

15.000 VISITES, 15.000 gràcies

General

En poc més de dos anys, les visites globals a aquest bloc ja han arribat a les 15.000 -les que s’han fet a les diverses entrades són pràcticament el doble. La fita -tal com m’havia autoimposat a partir de les 5.000 entrades- constitueix una bona excusa per reflexionar sobre aquesta experiència d’escriptura. I fer-ho ja no des de l’excitació que suposa la novetat, sinó de l’hàbit -que sempre cal procurar que sigui creatiu, i no pas rutinari- d’una certa maduresa.  

La conclusió seria: el vi aquest és molt bo… si es pren sense excessos.
Quan A la brasa i al caliu va complir les 1.000 visites [vegeu http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/40089], ja vaig escriure a l’entorn del bloc. Aleshores, l’excitació era extrema -la d’un erotisme limitat només a la comunicació i la tecnologia. L’eufòria encara continuava a les 5.000 visites [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/60849]. El que hi ha a hores d’ara, tal com passa habitualment amb les parelles -i amb el bloc som, de moment, una fidel parella de fet, és estimació. I crec que, per a ambdues parts, segueix constant.

Diumenge passat va fer exactament 2 anys i 1 mes des de l’inici. En tot aquest temps, considero que l’experiència ha estat molt satisfactòria. No pas descansada, ep!, perquè sóc molt perfeccionista en cada post i acostumo a esmenar força, fins i tot després d’haver-lo penjat. De fet, molts creadors fan el mateix, i la blogosfera, al seu nivell, també és creativitat. A més, ja veieu que tendeixo a rajar més aviat llarg, i això dóna prou feina.

Són, doncs, 15.000 visites globals i un total de 163 posts. Conec alguna i algun blocaire que de visites en tenen moltes més, i també deu haver-hi qui en té menys. És igual: el que em compta, sobretot, és el fet de tenir-ne cada dia. Visites adreçades als textos més nous, particularment, però també als que no ho són tant. I és que no he vingut aquí a fer cap cursa amb ningú, sinó tan sols a prende part en l’única competició que crec vàlida: la que mantinc amb mi mateix. Habitualment, és el que m’ha passat a la vida…

Sovint em feu comentaris, que contesto, com a norma, sempre. Potser no en tinc tants com m’agradaria, però prou que sé que tothom va molt atrafegat. El més valuós d’aquests comentaris és que han aconseguit la fidelització d’amigues i amics que, o no veus tant com voldries, o fins i tot no coneixes personalment. I, en el cas de les persones que tractes més en el dia a dia, la intervenció interactiva també té el seu mèrit. Gràcies, doncs, a totes i a tots. 

Hi ha apunts que no han aconseguit interessar tant com jo hagués volgut. En d’altres, en canvi, m’he endut sorpreses. Sóc i em sento, sobretot, periodista, encara que ja fa temps que exerceixo la professió a temps parcial. La meva mirada al món és doncs, habitualment, molt més externa que interna. L’autoreflexió més aviat me l’hauria d’imposar, perquè em surt, espontàniament, ben poques vegades. I el relat literari -tot i que m’agrada molt la literatura- tampoc no és ben bé el meu fort. En canvi, les ganes potencials de dir la meva sobre un munt de coses més aviat són infinites…

Sospito que no seria el mateix si m’hagués decidit a endinsar-me en les noves xarxes socials tipus Facebook, Twitter o Hi5, per exemple. Per la informació que en tinc -el MySpace és, potser, una altra cosa, i sobretot per als músics-, prima més la quantitat que no pas la qualitat. D’altra banda, jo no desitjo per a res que em surtin 25.000 amics, per exemple. Tal com deia Josep Pla, procuro distingir curosament entre amics, coneguts i saludats. Qui sap si ja començo a ser una mica antic, als 54!

Quan, a mitjans de gener del 2007, vaig començar A la brasa i al caliu -o la passió que cal posar en la vida i, si s’escau, en les persones-, segurament em volia menjar el món. A mesura que passen les setmanes i els mesos, et vas tornant, més selectiu. En primer lloc, perquè el temps, òbviament, mana. Després, perquè escriure compulsivament en un bloc no constitueix el meu repte ni el meu objectiu. A una criatura textual així cal anar-la alimentant ni poc ni massa, que és el que ja fa temps que procuro fer. I és que el vi aquest és molt bo… si es pren sense excessos.

Un bloc et pot omplir de vanitat -tu, la xarxa i el món; el món, la xarxa i tu-, però també t’ha de procurar humilitat. La blogosfera, en català i en tantes llengües, és molt extensa, i es nodreix cada cop de més aportacions, encara que la teva, per a tu, sigui la més genuïna. Però no és a les mans d’un salvar res ni ningú, sinó únicament gosar tenir, sobre el món, una mirada pròpia.

I fer-ho, sobretot, escrivint, que és l’única cosa a la vida que em surt d’una manera prou satisfactòria. Però no pas sobre qualsevol tema ni de qualsevol manera, sinó amb la voluntat d’aportar alguna visió un xic original. I si, algun dia encara no sé quin, decideixo posar punt-i-final a aquesta experiència, el bloc serà el millor testimoni dels afanys, neguits i curiositats d’un període concret de la meva existència. Que, des del carrer del Rosselló de l’Eixample barceloní, es projecta tan a prop, o tan lluny, com calgui…

15.000 gràcies, doncs… i punt-i-seguit.

  1. Felicitats, Joan!

    Per les 15 mil visites, per escriure tan acuradament com ho fas i per ser com ets.

    Passo sovint, però és cert que no deixo petjada. A partir d’ara, aniré donant senyals de vida.
    Molts petons!

  2. Joan.

     

    Moltes felicitats per les 15.000 visites a aquest bloc, i ja no tant per aquest nombre, sinó per una qüestió de qualitat, si no hagués estat així no hauria pogut  seguir aquest bloc des del començament. Com t’he comentat a vegades, soc un fervent seguidor d’aquest i tot punt que tinc per treure el tema ho recomano a tothom. Podem estar d’acord o no en determinats punts de vista, sempre subjectius, però no es pot negar la gran qualitat, la capacitat de síntesis i la sensibilitat dels teus escrits. Amic Joan, estic orgullós de poder-te conèixer personalment.

     

    Una abraçada

    Joan Antoni León Ruiz

  3. Ben aviat : A la brasa i al caliu, diferents graus d’emoció ben temperats, va ser un dels meus links. Jo hi som des de setembre del 2006. Música, viatges, opinió, sentiments, mesura… amistat, compartir. Gràcies per ser-hi i molts d’anys!

  4. Sé per experiència pròpia que fa molta il·lusió arribar a números rodons d’entrada i a rebre comentaris de qualsevol índole. Ànims.

    Jordi C. (Les aigües turbulentes)

  5. És clar! Sobretot perquè el teu blog viu exclusivament de la seva qualitat. No ets ni polític ni mediàrtic ni cantant de rock català. Ara no sabria dir quan de temps fa que el segueixo, però a vegades, tot navegant em dic, té, vés a veure què diu ara el Joan. I quasi sempre m’agrada. Un blog serè i divertit, arrelat en les energies positives i els pensaments clars (molt més que el meu, no cal dir-ho!).
    Espero que segueixis així (o que canviïs, si vols, és clar). En tot cas, un model ben definit, que suposo que és el que li dóna la fidelitat dels lectors.

  6. Sempre posa de bon humor veure que allò que anem fent té alguna mena de ressò. I 15.000 no és un nombre a menystenir…

    Jo et segueixo escadusserament, però haig de reconèixer que m’agrada allò que hi trobo.

    Felicitats!

  7. Amic Joan.

    Moltes Felicitats per la fita aconseguida.  Aqui em ten s com sempre “fan” i fidel al teu bloc. Agraeixo els punts de reflexió de les teves aportacions.
    Endevant……..
    A seguir. tots t’ho agrairem.

Respon a rita Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.