A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

1.500 números d'”EL TEMPS”… per a guanyar-nos l’ESPAI

General
Així, amb la capçalera d’Enric Satué enmig de la gent, ens ha cridat aquesta setmana  El Temps en ocasió del seu número 1.500. El disseny de la portada, realitzat a partir d’una obra de l’artista valencià Joan Genovés, expressa tot el sentit que té, des d’un ja llunyà -o no tant- 1984, aquesta revista, promoguda per Eliseu Climent i impulsada en els seus inicis, entre d’altres, per Joan Fuster.

Àgora, comunicació, persones, periodisme, país, països… Tot això, i més, constitueix aquesta eina, tan reeixida amb els anys com necessària en el temps, passat, present i futur. Des de la ciutat de València, però també des de Barcelona i Palma. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I a l’Alguer, si cal… Consolidant l’espai català de comunicació. Garantint el futur de la nostra nació cultural -ni que aquest continuï incert- i afrontant amb determinació els reptes, no pas senzills, que se’n deriven. 

“Hem volgut que aquest 1.500 fos diferent, diuen des de la redacció del setmanari. I, com que ho és, esdevé un número de col·leccionista. Per això, aquesta vegada no el dipositaré, un cop llegit, al contenidor blau; ni l’oblidaré a posta en una andana del metro o un altre espai públic; ni el passaré a persones properes quan algun dels seus continguts pogués interessar… 

Lector, subscriptor i col·laborador ocasional, durant alguns anys, d’El Temps -em fa feliç que la majoria d’entrevistes del meu llibre A foc lent [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/188952] apareguessin prèviament a aquesta publicació-, avui també em considero una mica homenatjat. Perquè aquests 1.500 primers números són fills d’un combat tenaç, fet des de l’aspiració a consolidar una normalitat nacional i cultural que no ho era els darrers anys del segle XX ni encara ho és, però que, sense plataformes així, no ho seria mai.

Aquest número especial, en qual hi col·laboren una vintena de bons periodistes dels Països Catalans, paga realment la pena com a producció comunicativa, vehicle de memòria històrica i guia d’aprofundiment del territori. En versions paper o digital [www.eltemps.cat], l’aventura d’El Temps no solament cal mantenir-la, sinó consolidar-la de nou.

Per això, Edicions del País Valencià, SA, l’empresa editora, es refundarà pròximament en Espai de Comunicació, SA. L’ampliació de capital en curs permetrà donar aquest pas i assolir projectes encara més ambiciosos. De la mà d’un director general de prestigi, hàbil i compromès: el periodista Vicent Sanchis.

El setmanari parit a la capital de l’Horta és una de les poques eines efectives que vertebren l’espai pancatalà. No n’hi ha tantes: Vilaweb o la Xarxa Vives d’universitats, per dir-ne dues més, són les que ara em vénen al cap. Si el Principat, actualment, vol alliberar-se d’Espanya tot decidint sobre el seu futur -i no és fàcil-, jo no veig que el conjunt de països de parla catalana pugui anar massa més enllà d’esdevenir una nació cultural. Però ni això tenim, ara mateix, prou assegurat…

Sigui com sigui, hem de donar molts més passos endavant en aquesta direcció. Un paper -que diria Fuster- com El Temps, i tot el que representa, n’és un. I el que no ens podem permetre, sobretot, és donar cap més pas enrere!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.