De res, massa

Festa Major del poble. Ahir, nit de rock. Tres grups : Fin de mes, Gossos i Plouen Catximbes. Una experiència nova : per primera vegada m’ha tocat acompanyar el meu fill a un concert, a petició seva. Fins ara, sempre havia estat al revés.

El meu fill Enric i el seu amic Roger -preadolescents declarats- no es van voler perdre l’actuació dels mítics Gossos, en la gira del quinzè aniversari de la banda manresana. Encantat de la vida que els vaig acompanyar ! La meva muller també va ser-hi les primeres cançons de la nit. Passada una estona prudencial, la nostra filla (ja li arribarà l’edat) va entrar en una etapa de somnolència profunda i es van haver de retirar. Aquestes ganes de sortir, de viure la festa, deuen ser una qüestió hormonal preprogramada, ja que vam coincidir-hi diverses famílies amb fills i filles de la mateixa edat, veïns de Sarrià i companys d’escola.

Suposo que per nanos de deu o onze anys veure un bolo d’un grup de primera fila des de la primera línia del pavelló, amb una potència de so tremenda a metre i mig de l’oïda és, també, una novetat considerable. Els manresans van fer un recorregut per la seva discografia, en un concert carregat d’energia i bones vibracions, amb molta sintonia amb un públic molt fidel. La peça estrella fou -no cal dir-ho- Corren.

El que va sortir-ne més meravellat va ser en Martí, un altre company seu que hi va assistir amb la seva mare i la seva germana gran. Després de ballar i cantar totes les cançons, incansablement, a la fi del concert l’Oriol va llençar-li la seva púa de tocar la guitarra.

Els fills es van fent grans : quina una que ens en ve a sobre !

(N.de R. : Enric Sansalvador, me’n deus una)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!