Can Lloret és un restaurant de menús de la plaça de la Independència de Girona, també dita de Sant Agustí o dels cines (això últim ben passat a la història). És un restaurant honest, amb molts anys de servei però amb data de caducitat: sembla que, en uns mesos, abaixarà les persianes i apagarà els fogons de manera definitiva, per jubilació de la propietat.
Ahir vaig dinar-hi. S’hi menja bé i de manera casolana i generosa. Vaig demanar graciosa i em van servir una ampolla de mig litre de Citrània, una marca ressuscitada que ara és propietat d’un gran distribuïdor de begudes empordanès. Durant els anys cinquanta i seixanta va ser la taronjada de referència, fins que les marques multinacionals van implantar-se de manera definitiva.
Fa uns anys ja vaig poder arreplegar un parell d’ampolles del nou format, de la renascuda marca, però no n’havia trobat més. Fins ahir, quan el dinar a la riba de l’Onyar va estar acompanyat per bombolles amb regust vintage. Sembla ser que es distribueix al canal hostaleria i no resulta senzill trobar-ne al comerç general.
Pels sarrianencs -pels d’una edat, ben entès- la marca té un component emotiu especial. Durant aquells anys, el cotxe de línia de Girona a Sarrià lluïa en els laterals publicitat del refresc, sota un lema que ara els faria vendre més aviat poc: Citrania, la bebida de España.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Flor de Jucar, aquesta marca la vaig trobar a Eslida fa poc. A València de la “gaseosa” en diem “llimonà”.
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=712936762103566&set=a.712935845436991.1073741895.100001617478069&type=3&theater
La foto
La vaig trobar a Eslida. A València, de la “gaseosa” en diem “llimonà”
Moltes gràcies pels comentaris i les aportacions, Vicent. Una abraçada!