Venim de Figueres, de la plaça de l’Ajuntament, a poca distància del Teatre-Museu Dalí i del monument a Francesc Pujols. No seria pas cosa de broma pensar que en aquelles coordenades geogràfiques empordaneses s’hi pugui donar la conjunció de forces còsmiques o tel·lúriques òptima per a un recital de Joan Miquel Oliver.
No és cap novetat : ja ho va dir el poeta Carles Fages de Climent en un epigrama que sintetitzava la capacitat d’engendrar genis d’un carrer ben proper a aquella plaça : “Al carrer de Monturiol, / l’inventor del submarí / jo i en Salvador Dalí / -tres genis- hem vist el sol.”
Durant aquests dies, el festival Acústica08 inunda d’actuacions jardins i places de la ciutat. Si es disposa de temps per poder seguir el programa, l’oportunitat és magnífica per sentir-hi -de franc !- primeres espases del panorama musical català. La genialitat i el talent hi corren a l’engròs.
Jo diria que n’Oliver és més aviat músic de petit comitè, de sales de concerts d’aforament reduït, però la vetllada d’avui, davant un públic nombrós, també ha resultat reeixida. Naturalment, dins aquesta parròquia hi havia moltíssim incondicional que volia sentir Sa núvia morta, Emerson Fitipaldi, Surfistes en càmera lenta … i tot el que sortís de les cordes -de la guitarra i vocals de JMO- i de la bateria de Pere Manel Debon, incloses unes quantes primícies del nou disc que començaran a enregistrar dilluns vinent . No és el mateix un concert d’Antònia Font que una actuació en solitari de l’artistàs de Sóller. Els entesos de debò en música i cançò diuen que ni és una veu extraordinària ni toca la guitarra de manera admirable, però … renoi, quin personatge ! Darrera aquella aparent timidesa s’hi amaga un hiperactiu capaç d’escriure, de composar i d’inventar històries increïbles. És el músic de l’astronàutica, de la cibernètica i de les profunditats abissals.
La nit ha resultat plàcida i serena. Quan les condicions meteorològiques acompanyen, no hi ha res com les actuacions a l’aire lliure : jo diria que ha estat en meitat de Hansel i Gretel que he alçat la vista i m’ha semblat veure un OVNI que solcava el cel figuerenc. O potser era un satèl·lit : aquell que travessa paisatges i capses de retoladors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!