A deteminades actuacions dutes a terme pels governs de la Generalitat de l’època Pujol se les qualifica sovint de política de peix al cove. Segons qui faci ús d’aquesta frase feta, el significat pot ésser favorable o despectiu.
Si l’usuari vol parlar de resultats obtinguts, de fites aconseguides, d’anar per feina tocant de peus a terra, el peix al cove és la viva metàfora d’haver tret algun profit de la negociació. En aquest sentit, el peix al cove seria just el contrari de la demagògia i del bla, bla, bla … que només condueix a situar la lluna dins un altre cove.
Si l’usuari, per contra, pretén denigrar aquella política, el peix al cove serveix per subratllar una suposada estretor d’horitzons, una actuació centrada exclusivament en el dia a dia, en la fugida endavant, sense haver creat cap base sòlida i en absència d’un objectiu final ambiciós.
Aquests dies, l’actualitat política més rabiosa en el si del govern tripartit actual també dóna per plantejar comparacions piscícoles. Però veient com van les coses tot sembla indicar que el peix està venut. Compareixença ? Acord de finançament ? Votació dels pressupostos ? Unitat dels partits ? Un termini de tres mesos ? El President n’estava al corrent ?
Tot el peix està venut. I mentre el peix es venia, algú anava tallant bacallà.
La política … ai !
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!