De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

11 de març de 2015
0 comentaris

Motors de llauna?

Miri, escolti, perdoni, però l’anunci de l’actual campanya de reciclatge de deixalles que apareixia aquest matí als diaris em sembla una poca-soltada.
Diu que amb llaunes reciclades som capaços de fer motors de cotxe i peces de bicicleta. I bens negres amb potes rosses. No sé pas de quins cotxes parlen ni de quines bicicletes, però Déu me guard de comprar un cotxe amb cilindres i càrters fets de llaunes de sardines, de cervesa o d’olives farcides recuperats del contenidor.
Segur que hi ha usos molt i molt més creibles que no pas la indústria de la fundició de blocs termodinàmics per a la indústria automobilística.

Siguem rigorosos. No es pot fer el ridícul. Una campanya així, un bunyol com aquest, em recorda aquella anècdota protagonitzada pel Lluís Companys, recollida per Lluís Permanyer al seu deliciós recull d’anècdotes No la saps, aquesta? , Ed. La Campana, 1996.

“Companys, de tornada de França per comprar armament,comentava les indidències del viatge i amb l’aire d’home avesat a fer front als problemes va afegir:

-Jo no parlo gaire bé el francès, però si no recordava com es diu cadira, els deia “sillé” i tot anava com una seda.

Pompeu Fabra, que se l’escoltava amb el seu impenetrable posat anglès, va agafar la pipa amb la mà i va comentar al veí:

-Ja hem perdut la guerra.”

Efectivament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!