De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

16 d'agost de 2022
1 comentari

L’any del ferro vell i bell (3): De Derbi a Derbi. 100 anys.

L’any 1922 el senyor Simeó Rabasa i Singla va obrir a Mollet del Vallès un primer taller de reparació i lloguer de bicicletes que donaria origen a un imperi sobre dues rodes: la  Derbi. En commemmoració d’aquesta efemèride, a Santa Cristina d’Aro, a la sala d’exposicions de “la Caixa” hi podem admirar una bona mostra de peces d’aquesta marca fins al dia 11 de setembre.

Per què a Santa Cristina? Doncs perquè en aquella població hi té seu la col·lecció Pujolar, pare i fill cristinencs, que des de fa anys conreen la passió per recollir motos, bicicletes i material de la marca, restaurar-les i fer-les lluir. Se’ls ha d’agrair la seva generositat, ja que a banda de disposar d’una col·lecció permanent en locals propis, el contingut de tants anys de recerca s’ha pogut veure en mostres temporals arreu.

Hi trobarem des de bicicletes i un velomotor SRS (inicials del fundador) a motos de mitjana cilindrada imponents i elegantíssimes (250cc, 350cc), passant pels models de fora carretera de principis dels anys 80 que van triomfar a les curses de motocròs. Ll’inevitable departament de competició és un capítol a part: les bales vermelles  es van imposar en els circuits en categoria de petita cilindrada. Les ‘tassetes de cafè’ (la clilindrada coincidia amb el volum contingut en una tassa cafetera) van ser temudes en mans de pilots com Ángel Nieto, Benjamí Grau o Josep Maria Busquets.

Fa molta gràcia poder-hi veure l’Scooter Masculino 125cc de 1954, conegut com a ‘Derbi dels Capellans’. Duia una carrosseria envolvent que el feia apte per cavalcar-hi amb sotana. També hi destaquen una mítica Gran Sport 74cc, la ‘carajillo’ per excel·lència, i la Variant Sport R, tal vegada la versió més potenciada del popular ciclomotor.

Amb el patrocini de l’ajuntament s’ha editat un petit fulletó a manera de catàleg que val la pena conservar. És un xic desconcertant, això sí, perquè hi figuren motos que a la mostra no hi són. Ens vam quedar amb les ganes de poder veure la  Pirineos de 1966, una primitiva trail; o la 50cc Carreres Client de 1970 (només s’hi exposa una 49cc de 1962), o bé una desconeguda peça única construïda per pujar a la Rabassada (?).

També s’hi troba a faltar una Antorcha Tricampeona, la “Paleta”, la moto que va contribuir a la motorització definitiva de tota una generació de treballadors. En opinió d’aquest cronista, seria la moto que no podria faltar en una mostra així.  En fi…

Tot i aquestes salvetats, és absolutament recomanable. No us la deixeu perdre.

 

 

 

 

 

Respon a Eduard Solà Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!