De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
Ahir al migdia, a l’escala d’accés al Mercat del Lleó gironí hi havia més activitat que del compte. A banda del tràfec habitual de compradors, paradistes i passavolants hi tenia lloc la presentació del número actual de la revista Girones. Ja en van tres, tots amb la mateixa cuidadíssima edició i fidels a la filosofia del localisme més deliciós.
Aquest número de Girones és un monogràfic sobre els mercats a la ciutat, amb un pes específic elevat del mercat municipal de la plaça Calvet i Rubalcaba, la Plaça, que precisament ara celebra el 70è aniversari. No m’ho vaig voler perdre de cap manera: la plaça va ser part molt important de la vida de casa fins fa vint-i-cinc anys. El meu pare havia estat concessionari de la parada número 198, dedicada a la venda d’articles de cansaladeria, des de 1945 fins a 1990, any de la seva jubilació. Jo mateix hi vaig treballar força temps, sense tenir en compte que els dissabtes, des de ben jovenent, hi donava un cop de mà fent encàrrecs, atenent comandes o tornant canvi. Quedava molt clar que una cosa era “anar a Plaça” i una de molt diferent era “anar a Mercat”, el dels dimarts i dissabtes a la Devesa.
La Plaça actual del 2015 és ben diferent d’aquella del 1945 però l’esperit és similar. Girones fa una feina extraordinària amb la difusió d’aquesta riquesa de gironisme íntim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!