De res, massa

Perdoneu-me,  amics, lectors i seguidors d’aquest bloc : us he tingut uns dies desassistits ! Hem estat a la cosa aquesta de l’Expo de Saragossa !

Abans de marxar ja m’havia resultat difícil trobar certa referència de primera mà d’algú que hi hagués passat. Més difícil fou trobar qui  me’n fes algun comentari favorable. Tot i així … allí vam anar a parar. Havíem trobat un parell d’habitacions lliures en un hotel a Saragossa mateix, cèntric, econòmic, correctíssim -pel que fa a l’allotjament, res a dir-, però només per a una sola nit. Viatjàvem sis de colla, entre els quals el fill i la filla d’aquest cronista i els seus pares polítics, cosa que ja ofereix força informació sobre la nostra expedició.

Tot allò que se sent a dir de les cues és rigorosament cert. És l’Expo de les cues en majúscules. Bàsicament, crec que s’hi exposen cues i cues. De més llargues, de més curtes, de primes i gruixudes, però cues i cues per entrar a qualsevol stand, pavelló o xiringuito. Com que les coses visitables recomanades requereixen una dosi de paciència monumental i hores i hores de cua, acabes visitant coses amenes i interessants com ara l’explotació de l’aigua mineral a Mauritània o els jerseis de llana de Mongòlia. Al famós pavelló d’Espanya, al del Japó o al d’Alemanya era impossible poder-hi accedir. Per mantenir un cert interès entre la canalla, s’han empescat una mena de passaport (s’ha d’adquirir prèviament) que cal anar segellant, com qui hi posa visats de duana. Gràcies a aquest estri, la nostra mainada va suportar el recorregut i les visites d’una manera admirable.  Vam ser-hi el diumenge dia 31 d’agost, que segons diuen va ser el dia de màxima afluència de visitants. Per menjar, hi ha diverses opcions passables, des de les mes econòmiques a les més sofisticades. Els preus, en consonància. A la nit, cap a les onze, vam poder presenciar un espectacle audiovisual que estava bé. Reconec que feia goig i ens va agradar. Una altra cosa que és just reconèixer és la feina que hi fan els voluntaris. Això sí que ha estat un èxit de l’organització : saber crear -i mantenir- un estat d’ànim positiu i un esperit de servei i col·laboració entre els milers de voluntaris que hi treballen. Gent molt amable i atenta, a la disposició dels visitants per a qualsevol qüestió o necessitat. Tractant-se d’una exposició universal, jo pensava trobar-hi una mena de Torre de Babel amb passavolants de totes cultures i nacionalitats, però l’única torre que hi ha és la famosa de l’Aigua, un edifici bastit amb la finalitat de desar-hi una escultura i una serie d’escales mecàniques. L’entrada, bàsicament està formada per turisme domèstic. I quan dic domèstic vull dir preferentment carpetovetònic. Per a turisme estranger, dubtem que  hagi estat un reclam massa potent.

A l’Expo de Saragossa s’hi han abocat molts milions. Molts. I la pregunta que tothom es formula és aquesta : Què en faran de tot això, el mes vinent ? La resposta deu ser que res. No crec que en facin res, almenys a curt termini. Seria tota una sorpresa : Què se’n va fer de la Cartuja de l’Expo del 92 a Sevilla ? I del magnífic Fòrum 2004 ? Si l’Exposició Universal de Barcelona del 29 va haver-se de finançar venent segells i pòlisses fins entrats els anys cinquanta o seixanta, a l’Expo de Saragossa no se li poden fer gaire millors auguris.

En vista de l’èxit, de la inexpugnabilitat de certs pavellons i del cansament de diversos membres de la nostra missió, vam renunciar a tornar-hi a entrar el dilluns. Tractant-se d’una mostra monogràfica sobre l’aigua, vam dirigir el volant de l’auto -sense moure’ns de terres aragoneses- cap al Monasterio de Piedra, a una trentena de quilòmetres de Calatayud. Allí vam poder recuperar part de la serenitat perduda i veure salts d’aigua de debò, en viu i en directe. Fonts, boscos de ribera … en un ambient de natura fresca i regalada.

És per allí, que havíem d’haver començat … !

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!