Em sorprèn i m’estranya que la casa Torres, un dels principals imperis vinícoles del país, vulgui reivindicar “tornar a beure vi com abans”. Fa seixanta anys que van llançar al mercat la seva marca Sangre de Toro i ara volen donar-hi una difusió més popular i orientada al consum. Llegia ahir a la premsa que volen animar-ne la beguda amb gots de vidre, res de copes, i amb l’organització de torneigs de dòmino.
La casa Torres sempre havia tingut una visió ortodoxa del món del vi, fins i tot un punt elitista. Aquest retrocés cap al got de de vidre gruixut i cap a l’ambient tavernari sambla propi d’un episodi de Cuéntame. Sóc de l’opinió que una bona copa dignifica el vi i en potencia les virtuts. Un vi senzillet servit en bones condicions es degusta amb major entusiasme. Volen tornar a posar el vi damunt la taula de manera quotidiana, diuen, i aquests és legítim propòsit d’una empresa. S’ha de vendre, però hi trobo a faltar un esforç pedagògic i cultural.
Sí que trobo un encert la difusió d’una foto d’època on es veu el senyor Miquel Torres Carbó, creador de la marca, a peu de vinya estintolat en un deliciós Renault 4/4, amb Montserrat al fons. Fa cara d’haver passat pel Photoshop, però transmet una imatge amable.
Brindo (amb copa!) pels bons vins.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Soc fill de pagés, us puc dir que de vi ja en bevía des de ben petit i també pa amb vi i sucre, que n’era de bó.En la meva infantesa a casa, feien el ví el meu pare i el meu avi.De vi a pagès s’en consumía molt, directament de la bota i en tots el àpats del día.Diuen que algunes coses tornen,però no crec que el consum torni a ser el que havía estat, doncs no hi havia quasivé altra beguda per acompanyar els àpats, tret de l’aigua es clar.
Gràcies per llegir i pel comentari, Josep! Fa anys que el consum de vi va de baixa i no s’aconsegueix remuntar. Crec que s’ha d’obrir el mercat del jovent, d’aquells que no en beuen habitualment: és un formidable element alimentari.
Doncs a mi m’agrada en porró. No recordo, a casa, un àpat sense porró, i el vi de bocoi.
fa 9 anys que vam iniciar una aventura que anomenem EL VI A PUNT (www.elviapunt.com) «perquè el vi torni a la nostra taula de cada dia» i sempre vam pensar que en aquesta empresa ens feien falta còmplices. Si un dia, encara que costi una miqueta, arribem a invertir una mica la tendència, i el vi recupera un cert espai quotidià, ens satisfarà haver-hi contribuït