De res, massa

L’Aplec de l’Esperit celebrat a Banyoles dissabte passat va representar una mostra de vitalitat dels secretariats de joventut de les diòcesi catalanes, que tenen musculatura suficient per convocar dos milers de participants vinguts d’arreu del país. A casa hi vam col.laborar com a voluntaris, en una jornada, intensa i esgotadora. Però enriquidora.

D’entre les feines variades que ens va tocar fer, una de les més satisfactòries va ser treballar –a peu d’obra- amb Bernat Soler, un jove artista plàstic de Vilanova i la Geltrú. Havia rebut l’encàrrec de pintar una obra durant l’acte central eucarístic de l’aplec i es va haver d’envoltar d’una colla de col·laboradors. El gran format de l’obra així ho requeria.

Vam ajudar-lo a armar l’esctuctura de fusta que feia de bastidor, a tensar la tela de seda, a moure-ho tot plegat fins el seu emplaçament definitiu i a preparar el fons ataronjat que no hi havia manera de fer eixugar. En Bernat Soler és estudiant i artista i apunt amunt. Portava l’obra perfectament esbossada i planificada i tot va anar prenent forma de manera puntual i precisa. Va fer una interpretació d’una imatge romànica de Crist des del darrere de la tela i el públic observava com la imatge anava apareixent per transparència.

El resultat final va ser lloat i agraït. L’obra –que en principi havia de ser efímera- ha pres voluntat de permanència. El llenç va ser recuperat del xassís de fusta i, hores d’ara, és a Sant Feliu de Llobregat. M’apunto a la llibreta el nom de Bernat Soler i Mañé amb idea d’anar-li seguint la pista: és ben segur que ens donarà sorpreses artístiques interessants.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!