De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

13 de gener de 2010
1 comentari

A la tauleta de nit (7) amb una oferta irrebutjable.

Una tauleta de nit, igual que una biblioteca o un celler, diu molt de la personalitat del seu propietari. En funció dels objectes que s’hi guardin i dels llibres, revistes i papers que s’hi puguin apilar –a major o menor alçada- és possible fer un retrat robot de la persona que sol dormir-hi a pocs pams de distància. És per això que la tauleta de nit hauria de ser un dels sancta sanctorum de cada domicili particular : com una mena de registre d’ADN on s’hi troba la informació més personal, més íntima i més rellevant.

A mesura que avança la sèrie A la tauleta de nit, que es va publicant per entregues sense cap periodicitat en aquest bloc, vaig mostrant lectures en forma de revista apilades a la meva tauleta. Lectures que em fan companyia, que venen bé per agafar el son, per distreure, per formar i per informar. Avui us vinc a presentar una peça que no ha faltat mai a la tauleta d’ençà de ben reculada la darrera dècada del segle passat. Es tracta de l’Informe Mensual que la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona publica i distribueix de franc entre tota persona interessada en la informació econòmica i financera que cada trenta dies el seu eficient Servei d’Estudis elabora i edita.

 

Per la meva formació empresarial em va interessar subscriure-m’hi ja fa molts anys i no ha fallat mai la recepció de l’informe. Una setantena de planes amb abundant informació sobre conjuntura internacional, unió europea, mercats financers, conjuntura a nivell de l’estat i un parell de temes de fons en cada número. Què més es pot demanar ? Si a algú aquesta setantena de pàgines li semblen excessives, sempre hi ha la possibilitat de llegir-lo en diagonal, fent ús dels sintètics comentaris que acompanyen els marges. Cada número ve farcit de quadres, esquemes i taules de dades estadístiques. És una eina fonamental per a tothom que estigui interessat en el món de l’economia i dels mercats.

 

La coneguda dita “el saber no ocupa” és d’una falsedat enorme. Que m’ho diguin a mi, que ha arribat un punt en el qual les necessitats d’espai a casa són urgents. Raons d’espai domèstic i de convivència familiar em porten a prendre la dolorosa deteminació d’haver de desprendre’m del fons històric d’Informes Mensuals de “la Caixa”, que atresoro des dels anys noranta. En tinc més de tres caixes plenes i –més ben o més mal ordenats- hi deuen ser tots. Els he ofert a biblioteques institucionals, sense èxit. Penso que podrien ser d’utilitat a algun estudiant o estudiós, interessat en el devenir de l’economia durant aquesta època. Faig una crida des d’aquí : si hi ha qualsevol persona interessada a recollir-los, estan a la seva disposició. L’oferta és seriosa i en ferm. Els podré guardar encara durant una temporada, transcorreguda la qual, si no ha trobat pretendents, la col·lecció passarà a millor vida. Si qualsevol lector/a hi té interès, que m’ho faci saber i quedarem d’acord a fi que els vingui a recollir. Farà una bona operació. S’endurà un fons bibliogràfic impressionant i ajudarà a evitar que a aquest blocaire el facin fora de casa. Ànims !

 

  1. a casa d’algú? Quina llàstima. Això que dius que el saber no ocupa lloc és una veritat com un temple. Nosaltres, aviat haurem de sortir per potes o fer un pensament com el teu. Ni en Mortadel.lo ni jo, sóm massa afeccionats a llegir aquesta mena de revistes. Pensaré a veure si trobem una solució menys dràstica. És un tema difícil. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!