Aquest final d’estiu està resultant desastrós per a un element tan senzill com propi de l’època com poden ser les figues. Sí, les dolces figues, les de coll de dama, per exemple, que no hi haurà manera de menjar-ne ni una sola en condicions. Al nostre rodal, i ho hem pogut comprovar amb veritable treball
A propòsit del reportatge “Un mapa de la música popular catalana” que el suplement Culturas de La Vanguardia va publicar dimecres passat, m’ha anat bé recuperar una joia que es va editar fa vuit anys a Girona. Es tracta de l’obra de Fredi Faure i Xavier Juanhuix “Peluts, rockeros i ye-yés a la Girona dels
La verema ha començat. Encara que ja fa setmanes que molts viticultors treballen de sol a sol, de manera oficial i festiva, diumenge a la tarda es va celebrar la Festa de la Verema a Figueres, davant del Teatre El Jardí. En paraules del pregoner, el senyor Eduard Puig Vayreda, Figueres és la capital del
El dia 30 de novembre de 2013 (dia de sant Andreu) vaig publicar aquí mateix aquesta entrada: http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador/?p=255358 (sigueu bons nois i noies: copieu l’enllaç i passeu-lo al vostre navegador. Encara no sé ni les beceroles de funcionament d’aquest nou portal). Avui, 2 de setembre de 2014, a la mateixa pàgina 23 del mateix hycomtal
A l’hora de teclejar aquestes quatre ratlles deuen anar sonant, a Figueres, els últims acords del festiva Acústica. Avui es tanca un cap de setmana intens que va començar dijous i que va viure la màxima intensitat divendres a altes hores, amb un concert multitudinari de Txarango. A la Rambla no s’hi cabia, i per
La meva dona i la meva filla acaben de portar-me un souvenir fascinant de Platja d’Aro: el llibre Nit d’Aro, obra de Xavier Castillón, que ha editat aquell ajuntament i que correspon a la primera edició del Premi Jordi Comas de recerca local. El subtítol ho deixa ben clar: Seixanta anys de discoteques i sales
Amb aquest tràngol del canvi de plataforma dels blocs de can Vilaweb (un tràngol que em costarà mesos de pair, fins que ho hi tingui el peu al coll, ho confesso) m’he adonat d’una pèrdua que no sabria pas a qui fer-ne responsable. He perdut un apunt. Ja no apareix a la llista d’entrades publicades.
La figura d’Agustí Calvet, Gaziel, és especialment actual aquests dies de commemoració de l’inici de la Primera Guerra Mundial. A La Vanguardia, Plàcid Garcia-Planas, selecciona cada dia un article, una crònica de guerra de les que el periodista escrigué fa cent anys des de París o des del mateix front. Gaziel és encara molt
Vaig en cotxe cap a la costa i, en direcció contrària, veig aparèixer un Ferrari groc. Em passa pel costat i de manera efímera puc sentir el so de tants cilindres i tants cavalls. A través del retrovisor segueixo fugaçment com s’allunya. Puc veure la part posterior del cotxe esportiu: quatre sortides d’escapament i unes
Segons que sembla, pel que està explicant la premsa aquests dies, la proliferació de festivals musicals d’estiu pot acabar com el rosari de l’aurora. Allò que se’n diu morir d’inanició: ja comença a flaquejar el número d’assistents, ja no es venen tantes entrades i algun d’aquests actes ha hagut de cancel·lar-se, ajornar-se o reciclar-se.
Can Lloret és un restaurant de menús de la plaça de la Independència de Girona, també dita de Sant Agustí o dels cines (això últim ben passat a la història). És un restaurant honest, amb molts anys de servei però amb data de caducitat: sembla que, en uns mesos, abaixarà les persianes i apagarà els fogons
Ja fa dies que és al carrer i a la xarxa, però mai és sobrera una referència a la nostra revista insígnia: el número 88 de Parlem de Sarrià és una realitat. Cosa dels ajustaments i dels ajuntaments, aquest número i els pròxims tindran una periodicitat quadrimestral. El número 88 cobreix l’actualitat local dels mesos
Això vol ser una mena de carta d’ajustament després dels importants canvis del cap de setmana. Fem proves, fem proves, un, dos, tres. Segueixin atents a les seves pantalles.
Dino en el menjador principal d’un històric hotel de la costa. Estic instal.lat proper a una obertura amb vista a una terrassa on també hi ha taules parades. Acaba de marxar una família de comensals i una cambrera s’apressa a desparar la taula i a tornar-la a guarnir, per poder seguir donant dinars. Mentre espero
M’adapto malament al progrés. Aquesta tarda he entrat en un estanc a comprar un segell per poder enviar una carta per tramesa postal. Trenta-vuit cèntims. He pagat i he sortit. Just davant de la porta, a la mateixa vorera, hi ha un bústia de correus. M’he tret el sobre de l’infern de l’americana i he llepat el segell