Nalis.

Fa deu dies exactes van fer-me la prova del PCR. A instància de la feina, vaig ser convocat en un establiment sanitari: em van fer badar la boca, em van passar un bastonet per la cavitat bucal i uns altres de més prims pels orificis nasals a la caça d’evidències de virus. Al cap de trenta-sis hores disposava d’un dictamen esperançador: negatiu. Bé.

Pocs dies després d’aquest resultat, saltava una alarma. Una persona amb qui era possible haver estat en contacte havia donat positiu. S’imposava el protocol sanitari: tothom confinat altra vegada a casa, la planta de l’edifici on treballem clausurada i desinfectada a fons i nova convocatòria per fer la prova. Aquesta tarda hi he tornat i he reviscut el tràngol dels bastonets a les narius. Horrible. Insuportable.

Ara toca esperar, en la confiança que el resultat serà favorable com l’original. Avui ha estat dia de laboratori d’anàlisis i es presenta un cap de setmana incert i avorrit, temps d’aguait. Aquest anar i venir del laboratori, les bates blanques, els tubs d’assaig i les sales d’espera m’han fet pensar en una llista de disbarats que el CAP de Banyoles va recollir a la darreria dels anys 80, procedents de pacients i usuaris. Hi havia qui del VicksVapoRub en deia “Bisbe poruc”. Hi havia qui parlava d'”antibigotis” en referir-se als antibiòtics; de “fer una geografia” o “tirar un raio” a fer-se radiografies; de tenir un “atac d’uralita” a tenir un atac d’àcid úric.

Jo, avui, he estat de sort: només m’han fet “nalis”.

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *