La vida regalada.

M’he de comprar un trajo i no acabo de trobar el moment de fer el pas. Per qüestió laboral em guarneixo normalment amb camisa i corbata, americana i pantalons de vestir. Durant la setmana la cosa va així, però no pas els dies de festa. Em sembla que l’últim diumenge que em vaig mudar va ser per anar a l’enterrament d’una antiga profesora de llatí. Requiescat in pace.

La necessitat de la compra d’un vestit nou serà resolta els pròxims dies o setmanes, però avui a la contraportada de La Vanguardia hi surt una entrevista a un senyor, president d’una casa de confecció del passeig de Gràcia, que m’ha fet obrir els ulls. El negoci d’aquest comerciant inclou un taller de sastreria i camiseria a mida. No hi ha res com un vestit ben tallat. Al seu criteri, vestir-se bé és cuidar-se; és ser feliç: fa augmentar l’autoestima.

He volgut mirar què em costaria firar-me un vestit allà i no és pas cosa de broma. Mirant-ho des d’un buscador dels més usuals de la xarxa me n’ha sortit un de la firma Tom Ford que val 3.725 euros. I no sé pas si les hetxures s’avindrien amb al meu tipet.

Ha de ser formidable tenir un armari amb diversos vestits de 3.725 euros. És clar que també les camises, les corbates i les sabates han de seguir una línia. Una bona camisa de vestir se’n pot anar a 555€ i unes sabates amb cordons, fermes i ben fetes, valen 820€ aprofitant les rebaixes. Ha de ser formidable. Tant com baixar al garatge i pujar en un Maserati, per anar a visitar el gestor personal d’una casa d’inversions amb seu central a Luxemburg. A l’hora de dinar, s’acabaria mirar prim amb el menú: ostres, tòfona, filets de Kobe… I una ampolla de Romanée Conti del ’97, com aquella que es va fotre en Lula da Silva en acabat del seu nomenament.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *