M’he de comprar un trajo i no acabo de trobar el moment de fer el pas. Per qüestió laboral em guarneixo normalment amb camisa i corbata, americana i pantalons de vestir. Durant la setmana la cosa va així, però no pas els dies de festa. Em sembla que l’últim diumenge que em vaig mudar va ser per anar a l’enterrament d’una antiga profesora de llatí. Requiescat in pace.
La necessitat de la compra d’un vestit nou serà resolta els pròxims dies o setmanes, però avui a la contraportada de La Vanguardia hi surt una entrevista a un senyor, president d’una casa de confecció del passeig de Gràcia, que m’ha fet obrir els ulls. El negoci d’aquest comerciant inclou un taller de sastreria i camiseria a mida. No hi ha res com un vestit ben tallat. Al seu criteri, vestir-se bé és cuidar-se; és ser feliç: fa augmentar l’autoestima.
He volgut mirar què em costaria firar-me un vestit allà i no és pas cosa de broma. Mirant-ho des d’un buscador dels més usuals de la xarxa me n’ha sortit un de la firma Tom Ford que val 3.725 euros. I no sé pas si les hetxures s’avindrien amb al meu tipet.
Ha de ser formidable tenir un armari amb diversos vestits de 3.725 euros. És clar que també les camises, les corbates i les sabates han de seguir una línia. Una bona camisa de vestir se’n pot anar a 555€ i unes sabates amb cordons, fermes i ben fetes, valen 820€ aprofitant les rebaixes. Ha de ser formidable. Tant com baixar al garatge i pujar en un Maserati, per anar a visitar el gestor personal d’una casa d’inversions amb seu central a Luxemburg. A l’hora de dinar, s’acabaria mirar prim amb el menú: ostres, tòfona, filets de Kobe… I una ampolla de Romanée Conti del ’97, com aquella que es va fotre en Lula da Silva en acabat del seu nomenament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!