Ara farà un any vaig quedar amb un pam de nas en no poder visitar l’exposició sobre Eugeni Xammar al Palau Robert de Barcelona. Se’m va escapar per pocs dies i em va saber greu, però els de comarques patim aquestes limitacions.
És una exposició itinerant i ara la podem veure a Girona (i més tard a Palafrugell) amb gran satisfacció. Aquesta tarda hi he anat però m’he limitat a treure-hi el cap. Hi ha tant material per llegir amb calma i un video per mirar amb atenció que he decidit destinar-hi el temps que mereix sense cap mena de pressa.
Fa anys que venero la figura d’Eugeni Xammar i m’interesso pel periodisme de la seva època. Pels que no el coneguin, aquesta és la gran ocasió de descobrir-lo, com a apèndix d’aquell Any Xammar que es va celebrar el 2014. Jo en faré festa major, però no les tinc totes a l’hora de pensar si hi haurà una gran resposta ciutadana, proporcional als esforços institucionals per acostar aquesta figura a la població.
Diu la premsa local que a l’acte d’inauguració hi va anar l’alcalde, el comissari, una regidora i una trentena de persones. Avui hi entrava un noi quan he marxat jo. Em sembla que amb el guarda de seguretat ens farem amics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!