El butano.

Anar de botigues és una font inesgotable de sorpreses. A la recerca d’un parell d’ampolles de vi de l’Empordà m’he trobat de cares amb un fantasma del passat. Vet-lo aquí: el Viprase, un vi gasificat d’origen sarrianenc que creia desaparegut, encara és present al comerç i amb una dignitat remarcable.

Durant els anys seixanta, setanta i vuitanta era corrent veure’n (i beure’n) ampolles a cases particulars i fondes. Arribà un moment, però, que el vaig perdre de vista. A la revista Parlem de Sarrià, fa anys, el senyor Francesc Ramió, fill d’un dels socis fundadors de l’empresa embotelladora, en va fer un article amb nostàlgia històrica. El continua embotellant una empresa de la comarca, amb el mateix logo, la mateixa ampolla de gasosa.
En comprar-ne una ampolla, naturalment, es cobra l’envàs. A la següent transacció s’abonen els envasos retornats. Com tota la vida.

El Viprase, de malnom xampanyet en ambients refinats o butano en ambients tavernaris va ultrapassar les fronteres gironines. Consta de manera fefaent que en un establiment de Barcelona, al carrer Montcada, se’n despatxaven moltes i moltes ampolles.

Ben fresquet passa bé. M’he trobat de cara amb un fantasma ben viu: no serà pas l’última ampolla que traginaré.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *