Lesseps.

Sense dubtar-ho ni un moment, avui és un dia assenyalat en la petita història de la nostra família. El noi de casa passa la seva primera nit a Barcelona en qualitat d’universitari. El curs encara no ha començat, però ja fa dies que la ballem. Durant el curs 2015-2016 s’estarà en una residència per a estudiants, en una habitació o minúscul apartament amb cuina i cambra de bany que li haurà de permetre seguir amb regularitat i comoditat raonable l’assistència a la facultat.
De primer de setembre ençà hi hem fet alguns viatges de transport de fato. Que si estris de cuina, que si roba, que si algun petit moble auxiliar o cert electrodomèstic… És qüestió que a començament de curs (res, la setmana vinent), la cosa estigui a punt de solfa. L’estada d’aquesta nit és d’aclimatació, de l’estil d’aquells muntanyencs que han d’adaptar-se a les alçades. Durant aquesta setmana segueix unes sessions docents de preparació i hem convingut tots plegats que serà interessant que pernocti al seu petit niu i vegi com s’hi viu i què més li pot fer falta.
Com anirà el curs? Tornarà a casa cada cap de setmana? Quines companyies trobarà a la residència i a la uni? S’adaptarà un vailet de poble a la vida a la gran ciutat? La resposta a totes aquestes qüestions és positiva, favorable i indubtable; i des de la vora del Ter li enviem el màxim d’energia. Que en necessitarà i molta. Que la força t’acompanyi!
Són només cent quilòmetres. És només una hora de viatge però aquesta nit a casa ja es nota un cert buit.
Per entendre’ns: a tres quarts de sis de la tarda agafava el tren i abans de les deu de la nit ja feiem un skype.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *